Opinió

La Unió Europea afronta un 2018 ple de reptes

La sortida definitiva de la crisi econòmica i millorar la integració social i en polítiques de defensa, exteriors i seguretat, entre els problemes per afrontar aquest any

La Unió Europea és una realitat contrastada de cinc-cents milions de ciutadans, que representen només el 7% de la població mundial, que produeixen el 25% del producte interior brut del món i que dediquen a l’estat del benestar el mateix que el 93% de població restant, i tot això compartit amb uns valors que es basen en la pau, la democràcia, l’estat de dret, l’economia de mercat, la solidaritat, la tolerància, el respecte a les minories i als drets humans, entre d’altres, i que s’organitza amb un mercat únic, importants quotes de llibertat individual, laboral, empresarial i de moviment de capitals i amb una moneda única, l’euro, per a tres-cents milions de ciutadans. Així, el model europeu genera l’admiració a d’altres parts del planeta, més que no pas dels mateixos ciutadans europeus. Mirant aquestes dades fredament i comparades amb la resta dels estats, la veritat és que podríem considerar la Unió Europea, ara ja amb setanta anys de sinergies entre els estats membres, com una raó d’èxit. Però la realitat ens mostra que no tot són flors i violes, sinó que la UE té molts reptes sobre la taula, alguns dels quals afecten plenament la línia de flotació de la seva pròpia vigència i de la capacitat de subsistència en el futur. Amb tot això, la Unió Europea ha d’afrontar reptes que podem situar en quatre grups: econòmics, socials, polítics i institucionals.

Reptes econòmics

Caldria establir els mecanismes adients per la sortida de la crisi, evitant que creixin les desigualtats, garantir que es limiti l’atur, especialment el juvenil, i evitar que quedin persones fora del sistema, a més de progressar en la integració econòmica, amb sinergies de coordinació fiscal i control pressupostari i apostant per la mutualització del deute.

També la gestió comuna de l’energia hauria de ser una prioritat política de la UE, atès que és un element central per al benestar de les persones i per al funcionalment de les empreses, i actualment la UE n’importa el 50%, amb previsions que sigui el 70% d’aquí a vint anys.

Reptes socials

Pel que fa a l’aspecte social, s’ha d’apostar per la cohesió i això passa, entre d’altres accions, per establir polítiques que facilitin la igualtat d’oportunitats i el respecte a la diversitat, que marqui el camí per la integració dels joves i s’eviti la radicalització cap a opcions antisistema o a la llarga cap a accions terroristes. També s’hauria d’optar per polítiques conjuntes per la gestió de la immigració, els refugiats i el dret d’asil, ara per ara en mans de cada estat membre.

De fet, si es vol apropar la Unió Europea a la ciutadania no es pot seguir en la gestió dels refugiats que s’està fent actualment i s’ha de d’anar cap a una política conjunta de tots els estats membres per gestionar la immigració futura que es preveu molt elevada, especialment a l’Àfrica, apostant per inversions i accions d’ajuda i desenvolupament en origen, amb la finalitat que la joventut trobi possibilitats de futur digne als seus propis països i no hagi d’emigrar.

Reptes polítics

Pel que fa als reptes polítics, n’hi ha de caràcter extern i d’intern. Pel que fa als externs, la UE ha de fer passes clares d’integració en el vessant de seguretat i defensa i també de política exterior, en el sentit de construir una política de seguretat més coordinada entre els estats i una defensa amb capacitats compartides i eficaces i, per altra banda, apostar per una presidència del Consell Europeu amb més capacitat de decisió política per sobre dels estats, fets que generarien més concentració, més eficàcia, més cohesió i més rapidesa en la presa de decisions, i també el món veuria la UE com una realitat política per tenir en compte i respectar. I aquesta unitat permetria afrontar amb més força i garanties les relacions amb les potències mundials com Rússia, EUA, Xina i les àrees en conflicte com l’Orient Mitjà i d’altres i, fins i tot, permetria encarar amb més força la negociació del Brexit, que és un altre repte de gran magnitud tant per al Regne Unit com per a la UE.

I pel que fa a l’intern, faria bé la UE d’encarar i trobar una sortida a realitats nacionals que no són estats, la ciutadania dels quals reclama democràticament més sobirania, com són els casos de Catalunya, Escòcia o més recentment Còrsega, amb la finalitat que tota la ciutadania se sentís integrant del projecte europeu, des de la seva pròpia identitat.

Repte institucional

La Unió Europea fa temps que pateix una certa desconnexió entre les accions de les seves institucions i la ciutadania europea, que no acaba de veure la idoneïtat o la utilitat de la UE. La veritat és que s’han fet esforços de comunicació i d’explicar-se per fer la UE més propera, però, ja sigui per la llunyania o per la dificultat d’entendre l’estructura institucional o pel dèficit democràtic o per la incomprensió de les decisions preses, la veritat és que la connexió de la ciutadania amb el projecte de construcció europea va a la baixa. I és en aquest escenari que la Unió Europea i els estats membres han de fer un esforç de transparència en la informació i també d’apostar per polítiques més socials i properes que connectin amb els ciutadans. Tot això requereix voluntat política que passa, a més de les polítiques concretes, per una reforma institucional que millori la qualitat democràtica i l’eficàcia. I de segur que aquesta connexió amb la ciutadania evitaria o limitaria un altre dels problemes importants que té avui la UE com són el populisme i l’euroescepticisme que, gestionats per partits polítics de dubtós europeisme, campen per diferents parts de la UE en forma de propostes insolidàries, sovint xenòfobes i antieuropees.

Conclusions

És evident que hi ha molts interessos diferents i sovint contraposats entre els estats membres de la UE, però la manera de ser presents al món és anar junts i la fórmula ja la tenim, és la Unió Europea. El que cal és adaptar-la a les necessitats de les persones. Si la UE afronta amb èxit els reptes descrits ben segur que serà una bona notícia per a la seguretat i llibertat de la seva ciutadania, una garantia per a la seva supervivència futura i també un bona proposta política per a la resta del món.

xavier ferrer

Doctor per la UB. Economista i politòleg

President del Consell Català del Moviment Europeu



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia