Tribuna
Majoria absoluta
Gener de 2018. Abans de votar el 21-D, amb en Puigdemont a Brussel·les i en Junqueras a la presó, fèiem comptes per veure qui succeiria el president Puigdemont, en cas que guanyés. En Junqueras ja havia nomenat la Marta Rovira com a successora. En Puigdemont no havia nomenat ningú. Ens centràvem, doncs, en el seu grup perquè la lògica ens duia a veure que, si ell no podia venir, algú altre de la llista el podria succeir. De sobte, l’encara president va fer un discurs que complicava el panorama. “Calia refer el govern que el 155 ens havia robat.” El president –segons el discurs– no podia ser substituït. Havia de ser ell, Carles Puigdemont, i tot el govern, si no volíem fer el joc a Rajoy i companyia. I ell vindria. Seria de nou escollit al Parlament per la majoria independentista. Va ser aquest discurs unívocament presentat durant ben bé mitja campanya, la del final, que ens duia a veure els nostres dones i homes escollits, treballant als seus llocs de govern. Un govern que tenia tota la nostra estima. (Jo diria que mai havíem estimat tant un govern com aquell. Amb el president i el vicepresident i el llarg etcètera de consellers. Un govern proper que sabíem que treballava per nosaltres i que feia conferències per tot arreu per explicar com estava el procés d’estructures d’estat.)
Però, com s’ investiria el president des de Brussel·les? Només hi havia una lleu esperança d’alliberament del vicepresident Junqueras. Doncs, i seguint la lògica del discurs amb què Puigdemont es va projectar davant la ciutadania, ERC exposa que seria el vicepresident qui substituiria el president a l’exili.
Hi ha un moment perillós per la bona entesa: Junts per Catalunya, o potser Puigdemont, prefereixen que el president sigui un o una de la seva llista.
Dimarts, 4 de gener. L’Oriol Junqueras ha reclamat un nou acarament. Tres magistrats faran la sentència... Culpable. De delictes aliens al vicepresident. Diries que els magistrats s’han equivocat de cas. La conseqüència és immediata. L’Oriol no podrà recuperar el lloc al Parlament. A Brussel·les, els grups independentistes no lliguen caps.
Dijous, 11 de gener del 2018, al matí.
Tenim govern! Un pacte entre Junts per Catalunya i ERC..., tot esperant la CUP. Però, el president Puigdemont seguirà a Brussel·les, i podrà ser elegit i jurar el càrrec telemàticament? Si li’n priven deurà fer un anacronisme. Una meva besàvia, el primer dia que van tenir la ràdio i mentre es calçava les mitges, va sentir una veu de la ràdio... aquella capsa misteriosa... que deia “para medias, medias Pompeya”. Mai més s’hi va asseure al costat.