El somriure i la serenitat

A la meva vida, i probablement a la vida d’alguns que llegireu aquest article, hi ha hagut –hi ha encara– moments de gran tensió, ni que sigui de manera puntual. Moments de corredisses –paral·lels als que viu el país– que són fruit de situacions personals i familiars que es compliquen o derivades dels problemes diaris. Moments en què les emocions i els pensaments –o ambdues bombes de rellotgeria alhora– es disparen i exploten com volcans. A vegades ens poden arrossegar però, finalment, poden ser una oportunitat per aprendre altres maneres de gestionar els nostres conflictes, ja siguin externs o interns. Quan permets que les emocions et segrestin –cosa relativament fàcil, entre la gent més sensible– et desplaces del teu propi centre i, immediatament, perds la serenitat. Aquests darrers dies m’he trobat amb persones que diuen haver perdut el somriure i sentir ràbia i tristesa, persones que, de moment, no han aconseguit prendre distància de les emocions que els desperten les experiències que viuen. Persones que pateixen la tensió que es respira a l’ambient. A vegades no són adults, sinó adolescents en ple xarampió hormonal. Amb el temps he descobert, més aviat forçada per la necessitat que no pas per cap delit ni dèria especial, els beneficis de pràctiques com el ioga, la relaxació i la meditació. L’esport és un puntal bàsic en l’educació, però cada vegada resulta més imperiosa la necessitat d’adquirir hàbits que ajudin a gestionar millor les reaccions emocionals davant els problemes diaris.

Cada dia hi ha més escoles i instituts que incorporen tècniques de meditació a les aules com una nova via a explorar, coneixedors que aquest tipus de pràctiques milloren les habilitats cognitives –el càlcul, la memòria, l’atenció, la capacitat d’abstracció–, el rendiment acadèmic i la convivència a les aules. Són tècniques útils per a la vida. Com deia la pedagoga Rosa Sensat referint-se als educadors, la primera cosa que ens ha de preocupar és aprendre a viure. Actualment tècniques meditatives com el Mindfulness (pràctica basada en la respiració conscient) ja s’imparteixen en molts centres educatius, a través de diversos programes com l’anomenat Escoles Despertes. Tant li fa el mètode escollit, si serveix com a pont cap a la calma i la comprensió i fa millorar la capacitat d’atenció. La vida és prou extraordinària per deixar-la escapar entre els dits sense gaudir-ne a consciència. O sigui, que, amics, si esteu emprenyats, rabiosos o tristos, encara que tingueu tota la raó del món, penseu només això: pots arribar a perdre el somriure però, si perds la serenitat, ho has perdut tot. La revolució més efectiva és la que ens renova, la que sap transformar el somriure primer en confiança i calma. Encara que us calgui llegir només els titulars de premsa i obviar segons quins comentaris que circulen per les xarxes.