Excepció

Aquesta setmana es recuperarà el Parlament dissolt a cop de 155. Convé recordar-ho sempre que calgui: estem en un estat d’excepció conseqüència d’un cop d’estat. Es va suprimir l’autogovern català de forma il·legal a partir del 20 de setembre de 2017 i ens trobem sota un règim inconstitucional. L’aplicació i interpretació que s’ha fet de l’article 155 és obertament inconstitucional. En una democràcia real, el TC efectuaria un control de constitucionalitat i corregiria els abusos. A Espanya, el TC ha rebut un recurs contra el 155 però ha decidit paralitzar-lo fins que es deixi d’aplicar. S’entén l’abast d’aquesta supressió de l’estat de dret? El govern espanyol pot aplicar un article de forma abusiva durant tot el temps que vulgui i la justícia no hi intervindrà. Això vol dir que si l’aplicació del 155 fos indefinida, el TC mai no s’hi pronunciaria? El sistema de controls creuats entre els poders de l’Estat, dinamitat.

Paral·lelament, són els jutges espanyols els qui decidiran qui pot ser diputat, qui pot ser president, i fins i tot l’abast de la seva actuació parlamentària. Amb l’exili i l’empresonament de parlamentaris electes, sota acusacions fantasioses de delictes inventats, es condiciona de forma determinant el nou Parlament. Hi ha diputats que han hagut de condicionar el sentit i les limitacions de la seva actuació parlamentària futura, per mirar de recuperar la llibertat.

L’estat d’excepció no s’acabarà fins que Catalunya no sigui independent. Cal tenir-ho clar i entendre que això condicionarà tota l’actuació política. L’autogovern ha estat suprimit i no es recuperarà. El nou govern autonòmic no tindrà el control de les finances, el nou Parlament no podrà aprovar cap llei d’una certa transcendència, les competències en educació i seguretat seran recentralitzades, els mitjans públics s’afebliran fins perdre la seva funció. Només ens queda un camí, però caldran noves estratègies i nous lideratges.