Construir

Intuíem que la força de l’Estat era molta, però mai no havíem pensat en l’ús de la brutal repressió ni en la propagació de la mentida més barroera. Encara, crèiem en la revolta dels somriures i que érem a tocar d’un demà esplendorós. Tancàvem els ulls a la raó de la força.

Ara, hem despertat a la realitat, una realitat que no ens agrada i que imposa la freda llei per sobre la legitimitat. I la llei és dura, més si s’utilitza des d’una lectura restrictiva. El paisatge presenta un tràgic camp de batalla i, ferits en l’orgull imperial, els senyors de la guerra no estan disposats a altra cosa que humiliar l’enemic fins a límits impensables en l’occident del segle XXI.

Contra tota lògica, amb fatxenderia invoquen l’“a por ellos” i preparen dotze mil medalles per condecorar les forces que defensaren “la unitat de la pàtria”. Volen avergonyir un país que s’ha atrevit a parlar de dignitat i república, mentre intenten mostrar a la plaça pública les despulles dels dirigents vençuts, on els mitjans de comunicació afins al poder canten les virtuts constitucionals de la monarquia.

Amb tot, els resultats electorals donen motius per l’esperança i dos milions llargs de catalans no volem renunciar als vells somnis de glòria. Seguim creient en la força de la raó i volem un govern que canalitzi els nostres desitjos. Els resultats de les eleccions omplen de raons i cal pensar que estem davant un camí sense renúncies. Reconeixent errors i refent discursos, s’ha de construir el país i reafirmar la voluntat de futur. Al davant, unes jornades decisives i el repte d’un demà en què, amb pausa, intel·ligència i fermesa, hem de seguir treballant per una república catalana.