La lluna i la ceba

És en aquesta època de l’any que som ara, com si es tractés d’un temps de bonança i calma després de les festes esgotadores, que quan la lluna de gener ha fet el ple i entra en la declinació, la seva força minva en l’atracció del mar, i es produeixen les aigües baixes, el que a l’Empordà en diuen les minves de gener. Josep Pla escriu que, sobre el mar i el cel, el poble sol tenir idees fantàstiques. Que els dotze dies de lluna en caiguda que formen les minves de gener coincideixen amb els dotze mesos de l’any, i aquests dotze dies permeten pronosticar el temps que farà durant els dotze mesos de l’any tot just encetat. Francesc Eiximenis, que no era empordanès però quasi, perquè treballà i morí a Perpinyà, creia que l’influx de la lluna i les estrelles era “qui posa remeis contra mosques, puces, polls, simeus e reuma e a dolor de dents”. De fet, a l’Empordà hi ha força creences fantàstiques, quasi totes insuflades pel tarot gros, que tenen a veure amb els elements naturals, la gran història i l’univers (ho dic així per fer-ne via), vet ací només alguns exemples: la follia de la tramuntana que no deixava parlar Marc Porci Cató quan conqueria Empúries, una tramuntana que endemés, a base de segles, ha dibuixat l’elegant i delicada corba del golf de Roses. El misteriós bruel dels estanys de Castelló. La grandiositat tel·lúrica del Somni de Cap de Creus on els déus Mercuri i Afrodita parlen amb sant Gabriel i sant Sebastià. Vila-sacra proclamada capital del món. Empúries com a símbol i fonament de la vocació clàssica. El golf de Roses obert entre cap Norfeu i l’Estartit, és a dir entre els mites d’Astarté i Orfeu. El sabater d’Ordis dirigint la tramuntana amb un tros de canya esquerdada. Les bruixes volant a pleret pel campanar i els teulats de Llers….

Res a veure en canvi amb la Garrotxa, on les prediccions meteorològiques de l’any nou són profetitzades per en Josep Grabulosa, conegut al seu poble de Santa Pau com “en Pauet”, a base de clofolles de ceba (que potser però és de Figueres, ves a saber). És a dir, del cosmos sideral empordanès a un vulgar bulb que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva. És a dir també, del cel a sota terra, de la gloriosa tramuntana a l’emprenyador ponent, de la mitificada sirena maragalliana al primitiu pastoret de la muntanya, del palau del vent a les humitoses valls. Et sic de coeteris.