Defensa selectiva

El gran problema és la possibilitat que Carles Puigdemont pugui ser investit president de la Generalitat per via telemàtica o per delegació. El govern espanyol del PP, el PSOE i Cs, que van fer ús de la interpretació creativa a l’hora de determinar que l’article 155 de la Constitució servia per forçar el cessament del govern català i imposar eleccions, exigeixen ara que el reglament del Parlament se segueixi al peu de la lletra. I el restringeixen al màxim quan sostenen que com que no explicita que hi pugui haver més alternatives que la presencial, aquestes són inviables.

El debat que ocupa titulars i advertiments dels autoanomenats constitucionalistes és que es pugui investir Puigdemont, quan el que és realment escandalós és que no es pugui. Però d’això, evidentment, populars, socialistes i ciutadans no en parlen. Ignoren els més de 940.000 vots obtinguts per Junts per Catalunya i els més de 930.000 d’Esquerra, amb Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant. I la victòria rotunda del bloc independentista, de nou amb majoria absoluta a la cambra catalana, en uns comicis ideats perquè els vencessin els unionistes. La realitat és tossuda, i la gent, molt més persistent del que voldrien alguns.

Davant del fracàs, les traves. De placar al líder dels republicans, ja se n’ha encarregat el Tribunal Suprem. En presó preventiva des del 2 de novembre, al candidat d’ERC, que ja no va poder participar en la campanya electoral, se li denega el trasllat a una presó catalana i tampoc se l’autoritza a assistir al ple de constitució del Parlament. L’alt tribunal limita l’acció i projecció del diputat Junqueras. A Puigdemont, el marquen els que porten la Constitució per bandera. I potser seria hora de recordar-los a tots que a la carta magna s’hi consagren drets fonamentals, com el de participació i de representació política, vulnerats de forma flagrant per als presidenciables de JxCat i ERC i per als seus votants. Populars, socialistes i ciutadans ho obvien. La seva és una defensa de la Constitució selectiva.