Jordi Grau

“Avui plego. És l’últim dia que soc aquí.” M’ho va dir fa uns dies Jordi Grau, director de l’edició de Girona. Em va deixar glaçat. Hi havia un punt d’egoisme en la sorpresa, perquè ell era qui solia rebre aquestes cròniques, amb les següents puntualitzacions. a) Les llegia a l’instant, es feia càrrec del contingut i ho comentava. Seguidament s’escollia la il·lustració i, en definitiva, en tirava endavant l’edició. b) No recordo cap opinió contrària, cap matisació, cap puntualització sobre allò que s’havia escrit: tal dit tal fet, i a publicar-ho. Això, portat amb un tracte personal esplèndid, amb bonhomia i un breu somriure. En general, amb un estat d’humor invariable, tot i els alts i baixos que la professió periodística comporta.

Ara ha plegat i es nota la seva absència, encara que els periodistes no solen ser mai notícia, però esperem que sortirà per algun altre forat! En Jordi és un empedreït de la informació, i seria una llàstima que el seu bagatge es quedés al bagul dels records. Només assenyalaré que fa gairebé mig segle va aparèixer a l’antiga emissora de Ràdio Girona, al carrer de la Força, un xicot jove que formava part d’un grup de nois que volien aprendre i que tenien voluntat de quedar-se en el ram de la informació. Eren temps franquistes, quan allò que es radiava passava per la censura. Quedava la informació esportiva, que no solia portar tants problemes, tot primer amb el veterà Ernest Mascort i després amb Jordi Xargayó, Narcís Planas i Jordi Grau. També va substituir Enric Frigola en el programa Nostra dansa, juntament amb Francina Boris. Aquell espai de sardanes fou l’embrió del català a la ràdio. L’any 1974 Ràdio Girona va canviar de local, i a mesura que el règim es feia més caduc, els programes s’ompliren de contingut. Vingueren espais radiofònics oberts: Gerona al día, Altaveu, Comarques gironines... Però la transició política va arribar tard en el món de la ràdio; en Jordi i altres ja hi estaven plenament integrats, però no seria fins al 1980 quan es va poder parlar d’una ràdio normal. Entretant, havia aparegut el primer diari independent: el Punt Diari. Aquell intent agosarat i quimèric –segons la premsa oficial de l’època– va fer forat. S’establí una col·laboració entre Ràdio Girona i el Punt Diari, amb Ramon Rovira, Lluís Falgàs, Rafel Nadal i Mariona Sobrequés. En totes aquestes noves etapes –i parlem dels anys vuitanta– hi solem trobar en Jordi, que acabarà derivant de les ones al paper, i fins ara mateix.

És un personatge versàtil que quan ha convingut aparèixer davant les càmeres de televisió, tampoc ha dubtat a fer-ho, amb el seu estil incisiu en les preguntes. Li queda camp per córrer, sens dubte, i esperem retrobar-lo.