La raó és per al poble

Cada dia, a tres quarts de dotze del matí, se’n van a la plaça del Mercadal de Reus; es posen a la cua dels que han arribat abans, la majoria amb llaços o bufandes grocs; fan tres tombs en silenci per aquesta cèntrica plaça de la capital del Baix Camp i, per acabar, criden l’eslògan “Llibertat presos polítics” i canten Els segadors. Els Avis i Àvies per la Llibertat de Reus, que cada dia persisteixen en aquesta acció, la van començar durant la campanya electoral del 21-D. Però la junta electoral provincial de Tarragona va considerar que no, que aquesta concentració pacífica per reclamar la llibertat d’Oriol Junqueras, dels consellers del govern i els líders d’Òmnium i l’ANC empresonats no es podia fer, i la va prohibir. Ahir, mentre Carles Puigdemont arribava a Copenhaguen; mentre el president del Parlament el proposava com a candidat per ser investit president de la Generalitat; mentre el jutge del Suprem rebutjava la petició de la fiscalia espanyola d’emetre una ordre de detenció europea contra ell –ves, que diu que no li volia fer el joc per deixar-li en safata la possibilitat de ser investit, com si això fos una decisió judicial i no política–; en definitiva, en el primer dia d’una setmana d’aquestes que segur que suquejaran d’agitació política, els incansables avis i àvies de Reus es van reunir amb el Síndic de Greuges de Catalunya, que els va felicitar perquè la Junta Electoral Central els ha donat la raó i ha reconegut que tenien dret a manifestar-se, perquè estan emparats pel dret constitucional de reunió. Segons Rafael Ribó, aquest col·lectiu ha aconseguit “una victòria democràtica molt important”, que marcarà possibles decisions futures. Ahir aquest grup de reusencs i reusenques estaven contents. La democràcia, que hauria de córrer lliure, pujava un petitíssim esglaó cap a la normalitat. Ahir, però, només era dilluns. I en els dies que han de venir la malferida democràcia haurà de tornar a fer esforços per mantenir-se dempeus.