No em puc concentrar

Fa cinc mesos que no em puc concentrar. Amics i coneguts han coincidit que des del maleït atemptat de la Rambla, és difícil retrobar la tranquil·litat espiritual. El cas és que dedico moltes estones a llegir articles, a mirar vídeos, a escoltar debats, a assistir a alguna de les concentracions i manifestacions que es convoquen, com ara la marxa groga que hi ha prevista diumenge vinent, una iniciativa de Celrà que s’ha escampat com una taca d’oli pel Gironès. Només faltaria que no sortíssim al carrer, que no poséssim llaços grocs fins a la Dona marinera o que no reivindiquéssim cada dia la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, perquè avui Cuixart i Sánchez encadenen cent dies de presó injusta, ben segur la privació de llibertat més arbitrària des de la Transició, i Forn i Junqueras van cap als tres mesos. Mentrestant, continuen les accions de l’Estat espanyol que no tenen cap sentit, com ara prioritzar el TAV Castelló-Madrid, tenint la línia mediterrània feta un desastre, que és la connexió de Catalunya amb el País Valencià, Múrcia, Andalusia i part d’Àfrica, des d’on, per anar cap a Europa, és de sentit comú que es passi pel precari eix mediterrani. O aquesta pretensió del PP de col·locar l’expresident del TC, Francisco Pérez de los Cobos, com a magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans, quan no va poder respondre cap pregunta en anglès, havent mentit en la presentació del currículum. Ho intenten perquè saben que el futur de Catalunya ja s’està jugant a Europa. Com va evidenciar dilluns el president Puigdemont, sotmès a un dur qüestionari per la professora de la Universitat de Copenhaguen Marlene Wind, manifesta unionista. No em puc concentrar, i no hi ajuden gens la ceguesa, la hipocresia i la mesquinesa de molta gent que viu a Catalunya i que es diuen catalans, que han convertit el dret a decidir en una causa bèl·lica, arribant a extrems d’immoralitat i a la estupidesa més absoluta quan el govern del PP amb el suport del Cs i PSOE va incentivar que les empreses marxessin de Catalunya, i que part del teixit empresarial català hi hagi donat suport. No tenen la perspectiva històrica i la mínima intel·ligència per entendre que si Catalunya es para, Espanya se’n va a la ruïna? O ja ho saben i ens prefereixen espoliats i humiliats, abans de mantenir un diàleg que resoldria bona part del conflicte. Quant de fanatisme, quanta beneiteria i quanta maldat.