Suspensió ‘de facto’

En una decisió que sembla molt més política que jurídica, i després d’una reunió tan llarga com rocambolesca (riu-te’n, de la divisió que diuen que hi ha a la societat catalana vista la d’ahir a la tarda al TC), el Tribunal Constitucional ha decidit de facto que no hi haurà debat d’investidura a Catalunya. O això em sembla a mi vistes les condicions que hi va posar. Perquè permetre la sessió d’investidura de Puigdemont només si aquest hi compareix amb l’“autorització del jutge” és suspendre-la directament. Amb permís del jutge, sense mitjans telemàtics i sense delegar el vot des de l’estranger. Vaja, la investidura impossible. Dimarts no hi haurà sessió d’investidura i Puigdemont no podrà ser reelegit president de la Generalitat. I no seré jo qui ara convidi la mesa i el president del Parlament a tirar pel dret i a exposar-se als delictes de desobediència, prevaricació, sedició o ves a saber quins altres presumptes delictes els imputarien injustament. No. Ja en tenim prou, de màrtirs. Ara cal jugar amb el rellotge aturat i amb intel·ligència. I comptant que, de fet, Puigdemont continua sent el president de la Generalitat. Ho continuarà sent perquè, de moment, el Parlament no l’ha pas destituït i no n’ha pas nomenat cap altre, no? Entrem en un temps de punt mort que pot ser llarg, molt llarg. I durant el qual Puigdemont, em sembla a mi, no s’ha d’exposar a trepitjar Catalunya. Perquè des de la presó de feina no se’n pot fer cap. La pregunta, però, és una altra. És: i ara què? I ara què, Mariano? Què faràs? Quin altre candidat tens per presidir la Generalitat? Xavier García? Inés Arrimadas? Res de res. Cap d’ells suma. I si JxCat i ERC no canvien de candidat (cosa que no em passa pel cap que facin), què farà el president Rajoy? Continuar governant Catalunya a través del 155 mesos i mesos? Una vergonya. La decisió del TC complica el camí als independentistes, certament; però no em sembla pas que l’aplani als unionistes. Perquè probablement, potser només probablement, ens aboca a una paràlisi governamental i a unes noves eleccions. I les tornarem a guanyar. O les tornaran a perdre.