Dia decisiu

Travessem hores decisives, molt decisives, de les quals en depèn el que passi en aquest país els propers dies, setmanes i anys. El resum és ben fàcil: el 21-D es van celebrar unes eleccions al Parlament, les formacions independentistes les van guanyar i aquestes ara volen que Carles Puigdemont torni a ser investit com a president de la Generalitat. I l’Estat no vol. No ho vol de cap manera i és capaç de qualsevol cosa perquè no sigui així. És capaç fins i tot de pressionar el poder judicial, que a Espanya ja saben vostès que és molt independent, perquè les decisions vagin cap on ells volen. I és així que el TC va prendre dissabte la resolució rocambolesca que va prendre, suspenent uns drets sense que ningú li ho demanés i advertint la mesa i els diputats de les conseqüències penals que les seves actuacions podrien comportar-los. I jo em pregunto: i en quin país vivim que els diputats han d’entrar al Parlament amb el cap baix i sense poder exercir les seves obligacions, que són les de prendre decisions polítiques? La pregunta és aquesta però la qüestió és una altra: fins a quin punt s’està disposat a defensar aquests drets? El govern de l’Estat, em sembla a mi, ja ho ha demostrat. Està disposat a tot, fins al final, prescindint si cal de la separació de poders i prenent decisions que saben injustes. Però, i nosaltres, què fem? Deixarà Torrent que el ple es faci avui amb normalitat tot i que segons el TC no hi ha un candidat vàlid? Mantindran JxCat, ERC i la CUP que Puigdemont (que sense cap mena de dubte de moment s’ha de quedar a Brussel·les) és el seu únic candidat? Quina és la voluntat que s’ha d’imposar? La del TC? La del 21-D? Aquesta és la qüestió. Quina és la voluntat que, posats a imposar, s’ha d’imposar? I, sobretot, com? Forçant avui el ple? Forçant noves eleccions? JxCat i ERC, que, sentides algunes declaracions, no sé si parlen el mateix llenguatge (i em preocupa), en tenen la solució. I avui, segur, en tindrem més pistes. Sabrem què farà Torrent, si es podrà votar o no, i què faran els diputats. Jo, com molts de vostès, m’apunto a allò tan simple que va dir ahir Gerard Piqué: “Només voldria que el resultat del 21-D es respectés, i no s’està respectant.” Es tracta de tenir paciència. I el cava en fresc.