ara torno
La lliçó
En relació amb el funcionament del món jo sóc de tarannà bonifaci esperançat tirant a pessimista, no sé si m'explico. Crec en les bones persones, crec en l'ètica, en l'ànim constructiu, en la vocació de servei, en l'honestedat. El que els deia, un pessimista. Crec en líders com ara Obama, Lula o Pep Guardiola, en l'extraordinària i exemplar dimensió humana i política de Nelson Mandela (per cert, no es perdin la pel·lícula Invictus, però sobretot no deixin de llegir la meravella de llibre que és El factor humà, en què està basada)... En pocs més. Però no es pensin, també tinc la meva part maliciosa. Crec en forces malignes de forma més o menys abstracta o més o menys humana, contra les quals han de lluitar aquests líders de bona fe i que no els permeten que s'acabin mai de sortir amb la seva, amb la nostra. Parlo de forces del mal i em vénen al cap els bancs. Una prèvia: els bancs, quan fan la seva feina, que és el préstec de diners, són fonamentals per al desenvolupament econòmic i, en conseqüència, també social. Però els bancs fa temps que es dediquen, més o menys prioritàriament, a altres coses, sobretot a l'obscura i lucrativa pràctica de l'especulació financera. I ja hem anat a parar a la crisi. Com que ningú té la resposta a la sortida de la crisi, ara es fa una altra pregunta: Els banquers han après alguna cosa d'aquesta crisi? Ja els dic jo que sí. Però el que han après no és que l'origen de la crisi ha estat la seva cobdícia i manca d'escrúpols, les seves pràctiques especulatives i fraudulentes. Tampoc no és que no s'han d'inflar bombolles com l'espanyola (immobiliària) o la islandesa (financera). No ho poden haver après com una lliçó per la senzilla raó que tot el que van tramar i van fer ho van fer amb ple coneixement i amb tota la consciència. Però els deia que sí que han après una lliçó, una gran lliçó: Que ho poden tornar a fer! Ara ja tornen a tenir uns beneficis fastuosos (immorals per a la gent normal), ja es poden permetre anar tornant part dels diners públics que van evitar el seu enfonsament i, per tant, a retribuir-se ells mateixos immoralment. Obama s'hi vol oposar, però, un cop més, ho farà tot sol.