El príncep de la tenora

De Calonge diuen que és terra de músics i a Calonge, al barri de l’Illa, hi va néixer fa cent anys Ricard Viladesau i Caner. Viladesau va ser músic i també compositor, i a més no va ser un músic qualsevol, sinó que la seva magistral execució va fer que el mestre Pau Casals el bategés com “el príncep de la tenora”. I de virtuosos a casa nostra en tenim molts, però de príncep de la tenora només n’hi ha un. Hem entrat doncs de ple en el centenari del naixement del nostre príncep, i per aquest motiu la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Calonge han instaurat l’Any Viladesau, que es va presentar el dia 18 de gener, que va ser el centenari del naixement. Al llarg de l’any en podrem parlar, i molt, d’aquest músic i compositor excepcional que va aprendre solfeig, tenora i violí amb tres mestres calongins, Josep Mercader, Rafael Colom i Josep Gumà. En parlarem perquè s’han organitzat vint-i-quatre actes al seu poble amb un tancament que es preveu espectacular a l’Auditori de Girona el 19 de gener de l’any vinent.

Aquest Any Viladesau ha de servir per explicar a les noves generacions, i recordar a les no tan noves, per què Viladesau va ser considerat com el més gran. Va tocar amb les cobles Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, Principal de Palafrugell i As d’Anglès, abans de fundar una de les grans orquestres de casa nostra, la Caravana torroellenca. Només la va deixar per anar a La Principal de la Bisbal, on s’hi va estar vint anys. Es va retirar a l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona com a violí. I va fer classes de tenora i tible. I va ser compositor. Com que en tot aquest Any s’hi veu la mà de l’omnipresent Francesc Sánchez i Carcassés, els puc assegurar que va escriure 244 sardanes, moltes d’elles premiades. Però el millor premi és el favor del públic. Qui no coneix Girona m’enamora o l’obligada Sa Roncadora. Particularment m’emociona l’èpica Girona 1808, que Francina Boris va fer servir de capçalera per al seu mític Nostra Dansa, de Ràdio Girona. El que ara he descobert és que Viladesau va compondre també havaneres i cançons marineres, però sobretot grans hits de música de ball que van fer furor als anys cinquanta i que van tornar a ser-ho amb el fenomen camp als setanta. No podia ni imaginar que ell fos l’autor d’Enamorado del mar i El mar y tú, que va cantar Jorge Sepúlveda. No sé si volem rei, però de príncep en tenim un, Ricard Viladesau.