Com ho fem, president?

Dimarts passat el president del Parlament, Roger Torrent, va decidir suspendre el ple d’investidura per, segons va explicar, intentar fer possible que el president Puigdemont pogués assumir el càrrec de manera “efectiva i sense ingerències”. Han estat moltes les veus crítiques amb aquesta decisió, provinents especialment de Junts per Catalunya i la CUP, però des d’aquestes discrepàncies encara ningú no ha explicat com s’havia d’haver fet per tal que el candidat pactat per la majoria independentista prengués aquell dia un control pràctic i real sobre el govern de Catalunya. Tampoc sabem com Torrent havia de fer complir la petició d’empara que se li va fer arribar el dia abans per aconseguir que Puigdemont pogués assistir al ple, tenint en compte que això implicava que l’hagués de fer arribar fins a la cambra sense que fos detingut. El que sí que sabem és què podria haver passat si el ple hagués seguit endavant. En primer lloc, una querella per desobediència contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament. En segon lloc, que els vuit diputats en llibertat condicional fossin empresonats de manera arbitrària. Finalment, tampoc Puigdemont hauria pogut assistir al ple, per més que durant els dies previs s’haguessin alimentat els rumors sobre la seva possible compareixença. En definitiva, la votació hauria servit per fer un acte merament simbòlic que portaria associat un alt cost: n’hi ha prou posant-ho en una balança, sense menystenir les victòries morals, per considerar si val la pena. L’única via, en les actuals circumstàncies, de passar dels símbols a la realitat rau a refer allò que es va desfer entre els dies 10 i 29 d’octubre. Si realment estem en aquest escenari, que ens n’informin i que ens diguin què esperen de nosaltres com a ciutadans disposats a defensar les institucions i la democràcia. I si no és el cas –que sembla que no–, que es comenci a pensar en sentit estratègic i amb una perspectiva més llarga.