Full de ruta
El caviar i la tifa
En el combat contra el procés el que menys importa és l’estat de dret, la justícia, la democràcia o els drets civils
L’Estat espanyol envesteix la política catalana com un Miura i no pretén dissimular, més aviat se n’enorgulleix. Tampoc es va esquinçar les vestidures el dia que el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar Espanya pel cas dels independentistes torturats el 1992 o per la inhabilitació il·legal del president del parlament basc Juan María Atutxa. No han demanat perdó per allò, ni pels GAL, ni pels crims del franquisme. Cal deduir que importa poc que d’aquí a cinc o deu anys el TEDH torni a condemnar Espanya pels abusos del combat contra el moviment independentista a Catalunya, perquè interessa més matar-lo i enterrar-lo. Aquesta constatació és dura per als qui treballen per la independència i per als qui treballen per la democràcia. Seva és la frustració i la sensació d’indefensió, mentre que la resta o aplaudeixen amb les orelles, o s’exclamen sense moure un dit, o amaguen el cap sota l’ala. I si m’estalvio els qualificatius, és perquè posar-los s’ha convertit en un esport de risc. Les cartes estan marcades quan el Tribunal Constitucional pot ignorar la Constitució, incomplir la llei orgànica que el regula i ordenar mesures que ningú li ha demanat ni estan previstes, com està passant. O quan els jutges imposen el relat de la rebel·lió o el de la malversació, amb mesures de presó preventiva incondicional incloses, contra el que diuen els fets i les proves. O quan els fiscals demanen girar full a la destrossa dels ordinadors de Bárcenas i ignoren els policies que surten de nit i d’incògnit a repartir estopa al crit de “A por ellos”, mentre persegueixen amb fúria mestres, alcaldes, diputats o columnistes amb absurdes acusacions d’odi. O quan es branda la separació de poders al mateix temps que es truca als magistrats del TC en plena deliberació per alliçonar-los del que més convé. O quan se sacralitzen els lletrats del Parlament i s’ignora el Consell d’Estat. O quan... Tan marcades estan les cartes, que no hi hauria d’haver més qüestió que aquesta. La perversió de l’estat de dret, la violació de drets civils, la subversió de la democràcia, la inexistència de la justícia. I si algú vol fer veure que aquesta tifa és caviar, doncs endavant i bon profit!
