Ibuprofens

Hipocondríacs. Gent que no té res, però que es pensa que té totes les malalties. Inflamacions, trastorns digestius, al·lèrgies… A casa, avui, la paraula màgica és també ibuprofeno. N'hauríem de dir ibuprofè, ja ho sé. Espatlla encara una mica més la llengua, però diuen que ho cura tot: els mals de cap, els mals de queixal, els dolors musculars, els de la menstruació, la febre... També sembla que cura totes les pors. Jo conec gent que s'ha curat de restrenyiments, de gasos o de mals d'esquena amb ibuprofens. No hi fa res que siguin justament alguns dels efectes contraris que diuen que provoquen. Hi ha dones que surten de casa amb la bossa carregada d'ibuprofens. «Què vols que et digui? Moltes vegades no en prenc, però estic tan tranquil·la sabent que en tinc!» I les bosses de les adolescents: tabac, anticonceptius, ibuprofens. Tot barrejat amb el mòbil i amb les monedes i amb bolígrafs que no funcionen i amb entrades caducades dels últims concerts. Cura les ressaques, diuen. Hi haurà un dia que els ibuprofens curaran tots els mals d'amor. Potser ja ho fan, però molts encara no ho sabíem. L'última que ens han explicat és que si es consumeixen regularment baixa el risc de patir Alzheimer. No ho va saber Pasqual Maragall? No hi va haver ningú que li ho sabés dir? Ens morirem amb ibuprofens. A la tomba, amb ibuprofens, les butxaques plenes d'ibuprofens. Curarem un dia els mals del país amb ibuprofens? Arribarem a la independència amb ibuprofens? Un home, un ibuprofè. Les urnes plenes d'ibuprofens. Salvat-Papasseit en el seu llit de mort. Va morir abans de trenta anys, molt abans també dels ibuprofens. «Amunt, amunt». L'últim seu combat, provant d'aixecar-se contra la tuberculosi. Fins a l'últim moment. Morirem amb més dignitat gràcies als ibuprofens?