Llegibilitat

M’agradaria llegir els episodis de catalanofòbia que van apareixent a l’Estat espanyol com a fenòmens puntuals, desconnectats, aïllats. M’agradaria relativitzar-los, poder afirmar sense risc d’equivocar-me que no es poden generalitzar, que exageraríem si els remarquéssim, per exemple, en un article com aquest. Però una cosa és no magnificar el devessall de piulades d’odi espanyolista contra els catalans a Twitter, encara que sigui dia sí dia també, i una altra de ben diferent és no posar l’accent en la disminució de les donacions a l’ONG Proactiva Open Arms pel fet de ser catalana, tal com va revelar el responsable de l’entitat, Òscar Camps, en una entrevista diumenge al programa Via lliure de RAC1. Una cosa és no amplificar l’estirabot o l’insult regular d’algun tertulià furibund i una altra deixar de censurar que a la cooperativa valenciana de supermercats Consum l’esporugueix perdre vendes en comunitats monolingües per la catalanofòbia que hi nia, motiu pel qual ha deixat d’etiquetarel nom dels productes de marca pròpia en català, com fins ara, amb l’excusa perversa de “millorar la llegibilitat”. Es comença així i t’acabes dient Consumo.

És un fet, la catalanofòbia és una xacra real ben viva i present a la societat espanyola. Dit cruament, hi ha qui ens odia pel fet de ser catalans. Res de nou. El més preocupant, però, és la cobertura que li donen les institucions espanyoles i alguns mitjans de comunicació d’allà. L’aporellisme viu moments àlgids amb la pensada d’una associació d’hotelers murcians d’allotjar gratis un cap de setmana 210 agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional i les seves parelles com a reconeixement a la violència emprada contra els catalans l’1-O, una iniciativa que disposa del suport del govern espanyol i del de la regió de Múrcia. Hotelers dels Pirineus han replicat convidant als seus establiments veïns de Múrcia víctimes de la repressió policial per les protestes dels partidaris de fer subterrani el TGV al seu pas per la regió. Tot plegat, d’una gran llegibilitat.