Daltabaix del pont

Ja sé que es fa amb molt bona intenció, fins i tot entenc els motius, però ho trobo ridícul. No porta enlloc i és de pati d’escola. Tu fas una cosa, doncs jo, la contrària, per fotre au! Em refereixo al gest que ha fet la plataforma i iniciativa ciutadana Pirineus con ellos, que convida els murcians que hagin estat víctimes de la repressió i violència policial per les seves protestes contra el mur de l’AVE a Múrcia a passar uns dies al Pirineu català. La iniciativa neix com a reacció i resposta a l’oferiment d’estades i activitats gratuïtes que una cadena hotelera de Múrcia ha fet als policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre. Per premiar l’“a por ellos”.  Els impulsors de la idea diuen que busquen donar una resposta en positiu com a poble solidari també amb Espanya, que no busca l’enfrontament ni el rancor, sinó simplement “lluitar pels nostres drets com a poble”. D’acord. Molt lloable. Crec, però, que ens posem en una dinàmica d’acció-reacció que no porta enlloc i que ja hem demostrat, de sobres, el nostre tarannà lluitador, solidari, pacífic, obert i acollidor. Si realment volíem reconèixer i premiar aquestes persones que es van encarar a la policia per protestar per les obres del mur de l’AVE, pregunto: ¿per què no les obsequiàvem abans? Havíem d’esperar a actuar moguts pel recel a una iniciativa que és obscena per respondre amb una de si fa no fa semblant? No ens cal anar fent accions d’aquesta mena. No piquem l’ham i no seguim el seu joc perquè l’únic que aconsegueixen és fer-nos fer seguidisme d’una actitud engegada i beneïda per bona part dels aparells de l’Estat. Nosaltres som més originals. No caiguem de quatre grapes en la provocació que, al capdavall, és el que busquen des de l’altra banda. És allò que sempre ens deien a casa, apel·lant al seny, quan seguíem les passes d’un amic o veí que ens feia fer alguna malifeta: “Si ell es llança daltabaix d’un pont, tu també t’hi tiraràs?!” Doncs això, mantinguem-nos ferms.