Les farfolles de l’Estat

Ni fred ni calor. L’anunci del govern espanyol d’invertir uns 400 milions d’euros a l’aeroport de Girona no ha generat cap mena d’eufòria col·lectiva. Ben al contrari. Els sectors econòmics de la demarcació diuen, amb la boca petita, que s’alegren que es desencalli el projecte del baixador del TAV, que convertiria la instal·lació gironina en la quarta pista del Prat, però no cal burxar-los gaire perquè manifestin la seva malfiança que aquest projecte també se sumi a la llista de promeses incomplertes de l’Estat. En realitat, tothom preferia que la construcció del baixador anés a càrrec de la Generalitat. En un principi havia de ser així: el govern català feia la infraestructura però estava a l’espera que l’Estat hi donés llum verd –decisió que havia anat ajornant inexplicablement–. Però aquesta setmana el ministre de Foment dona la sorpresa i es posa la medalla dient que, ara, el baixador el farà i el pagarà l’Estat. I acompanya aquest anunci amb la típica arenga alabant el govern espanyol, aquell que –segons diu ell–sí que té projectes i pensa en Catalunya, en contraposició –continua dient– d’un govern català paralitzat, deixant d’esmentar el petit detall que és a causa de l’article 155.

El ministre tampoc va trobar l’ocasió per disculpar-se per totes aquelles millores en infraestructures que s’han promès a les comarques gironines i que anys després –dècades, fins i tot– encara no s’han ni dibuixat en un projecte. Parlem de l’N-II? Recordem la història interminable del parc Central de Girona? I més greuges que podríem afegir a la llista. Per això, que ningú del govern espanyol s’esperi una festa amb confeti. Que el delegat, Enric Millo, no prevegi cap estovament en les relacions amb el territori gironí. Que ja ho diuen, que l’experiència és un grau. I aquí anem sobrats d’experiències, farfolles i prometences. Si realment fan el baixador del TAV i en els terminis anunciats –ai! els terminis, aquest és un tema que donaria per a un altre article–, les comarques gironines celebraran la bona notícia. No hi ha cap dubte que seria molt beneficiós per a la demarcació i per al país en general pel que fa a infraestructures. Però si ara mateix haguéssim de fer una aposta, seria capaç de jugar-me vint pèsols que això no passarà en els termes que va anunciar dilluns el ministre de Foment. Si volen, tornem a parlar del tema l’any 2026.