El govern que acata

Al govern espanyol li convé que es formi un govern a Catalunya. Fins que no s’aixequi el 155, Mariano Rajoy no podrà dir que el “desafiament català” s’ha acabat, almenys temporalment, i malgrat l’erosió generada a la democràcia de l’Estat espanyol. Mentre el Tribunal Constitucional no determina el termini per a unes noves eleccions, Madrid pressiona amb l’anunci de dinamitar la immersió lingüística introduint la casella del castellà com a llengua vehicular a les butlletes de la preinscripció escolar. És una altra amenaça: si els independentistes no formen un govern que acati la legalitat (és a dir, fins que no hi hagi un president i uns consellers que tinguin el vistiplau de La Moncloa i la seva presa de possessió es publiqui, conseqüentment, al DOGC), el 155 continuarà trinxant el país. L’Estat estava més preparat que l’independentisme perquè comptava amb un consens nuclear: pagaria qualsevol preu. Ho va dir més d’un il·lustrat. Quan perdin l’autonomia, el debat ja no serà com aconseguir l’estat català, sinó com recuperar l’autogovern. Els costos de rebel·lar-s’hi són coneguts: la presó. Els de no fer-ho, també: assumir la derrota malgrat haver guanyat les eleccions, la humiliació, el destí incert dels presos i investigats. JxCat i ERC negocien com repartir-se la trinxera del govern per recuperar posicions i ja tothom mira cap a la capital belga. Què farà Puigdemont? I l’electorat?