«Parole, parole...»

Exacte, paraules. Pel que fa a la crisi que ens mortifica, només sentim paraules. El govern espanyol, per boca de ministres, secretaris, sotssecretaris i companys d'ideologia, ens garanteixen, asseguren, prometen i vaticinen que, tot i anar tot força malament, acabarem veient com tot va força bé. Els ministres en qüestió, del primer a l'últim, se'n van a Europa i Amèrica per donar la mà als prohoms europeus i nord-americans de la política i els negocis que miren de reüll l'Espanya que ells governen. Les televisions i els diaris ofereixen constantment imatges d'aitals trobades, i en cap d'aquestes s'observen cares llargues o de pomes agres, ans al contrari, els protagonistes de les encaixades sempre somriuen. Fa l'efecte que entre els uns i els altres han aconseguit solucionar el problema, i que ho celebren. Però uns només han parlat i els altres només han escoltat (o han fet veure que escoltaven). Després tornen a Madrid, perquè encara els falta entendre's amb els agents socials, i amb ells escenifiquen estudiades escaramusses orals d'estira-i-arronsa. Paraules i més paraules.

L'oposició, per la seva banda, no para de criticar el govern, d'acusar Zapatero de ser el responsable de tots els nostres mals i de dir que si el PP, és a dir, Mariano Rajoy, estigués a la Moncloa, la situació seria una altra. I també garanteixen, asseguren i prometen (vaticinar ja seria massa) que només ells són capaços de posar fi a la crisi. Paraules i més paraules. S'entén l'elevadíssim tant per cent de ciutadans que no es creuen ni els uns ni els altres. Els uns, perquè amb les mesures que adopten no satisfan ningú, encara que les emboliquin amb paraules simpàtiques, i els altres, perquè despotriquen a tort i a dret sense aportar cap projecte, sense ensenyar les cartes, sense explicar com ho farien. Estem farts de sentir promeses i de sentir diatribes, de sentir paraules i més paraules. La idea de CiU d'un pacte d'estat, deixant de banda diferències ideològiques, no té res d'estrambòtic. Però seria capaç, aquesta gent, de signar-lo i mantenir-lo?