De set en set
I si ens posem tots a cantar?
Només cal entrar al Facebook i escriure “grupos de música neonazis” per topar amb salvatjades com: “Nuestra fuerza era la unidad, nuestras banderas dominaban la ciudad, la calle es nuestra” (amb la imatge repetida de l’esvàstica i de Hitler o missatges plasmats com “Immigrante, ayuda a detener el racismo, vuelve a tu país”. I darrere aquesta púrria hi ha, se suposa, un grup musical que tinc la sort de no conèixer. Disculpi el lector la meva malaptesa, però no he sabut trobar cap condemna a aquests miserables ni a altres indesitjables similars. En canvi, sí que estic al cas dels tres anys i mig de presó que li han caigut al raper Valtònyc per cantar, per exemple, “la Corona ens roba”. La xarxa es va omplir a l’instant de mostres de suport al cantant mallorquí. Ada Colau, Gerardo Pisarello, Albano-Dante Fachín, Pablo Iglesias, Pablo Echenique i Marina Albiol en són alguns exemples, com també van fer el pas organitzacions com Súmate, Barcelona en Comú i Izquierda Unida. El món de la música tampoc no ha emmudit. Han fet costat al raper, via twitter, Els Amics de les Arts, Miquel Abras, Txarango, Cesk Freixas i Gossos, entre altres. Però no n’hi ha prou. I si tothom cantés durant un dia les cançons de Valtònyc i en fes difusió? I si desbordem la capacitat de resposta repressiva de l’Estat? Potser alguna cosa comença a canviar. Però sembla que a tots ens resulta més fàcil queixar-nos amb una piulada o amb un article d’opinió escrit cada quinze dies, mentre veiem com la democràcia segueix en caiguda lliure.