Absents

“Si bronze i pedra i terra i oceà/per la mort són vençuts, ¿quina raó/la bellesa tindrà per guerrejar,/sent tan dèbil com frèvola és la flor?” Aquest dubte es planteja el sonet LXV de Shakespeare, de tots els que va traduir Gerard Vergés i edita Adesiara, que tinc marcat amb una multa d’aparcament que em fa de punt de llibre. 50 euros que vaig pagar per aparcar en zona de càrrega i descàrrega a Reus. Va ser amb bonificació del 50% per pagar a cuita corrents. De fet vaig voler pagar tan anticipadament que l’agent que m’havia multat encara no havia tingut temps de notificar la sanció a la hisenda municipal. M’havia deixat el paper de la denúncia al parabrisa del cotxe i havia posat en les observacions que el conductor era: absent.

A Tarragona a començaments de setmana me’n van posar una de 200 euros, que seran 100 si m’espavilo a pagar, per haver aparcat trepitjant un pas zebra que va a un no-lloc, als encontorns de l’hospital Joan XXIII, on una bona pila de cotxes es fan amos dels solars de la zona, just quan mon germà Pep lluitava per no marxar d’aquesta vida. A la multa tarragonina també fan notar la meva absència, i ara, tristament, l’absent és ell. Un parell de multes escrites a mà posen preu a la meva, d’absència, mentre la xarxa i la comunicació telemàtica plora la seva, plora la de tants altres éssers estimats. Tots hi hem passat o hi passarem, per l’experiència de l’absència. La tensió entre presència i absència és continua. I si torno al sonet de Shakespeare llegeixo el pensament terrible sobre el temps, sobre resistir el temps:” I on podria guardar-se el millor temps que dins el temps?” La lluita ara es mou en l’àmbit del record. Evitar que l’absent marxi del tot de les nostres vides mentre el recordem. I és que també vivim amb els absents, els que no tornaran. I també podem dir que la vida continua sense nosaltres. Arribaran noves multes pels absents que voldran que els recordem per seguir vivint en el pensament. I ja podem aparcar bé si com diu el poeta: “Tan sols i per miracle gran, seguirà en el meu vers l’amor brillant.”