la crònica
El xaloc s’enfila
Pregunta recurrent: “Perdoni, em podria indicar on és la Diputació de Girona?”
En el curs dels darrers quaranta anys sovint ens han fet aquesta pregunta persones situades a la plaça de la Diputació –guiades per un mapa– i buscant on podien ser les oficines d’aquell ens provincial. No les han trobades, és clar, perquè la Diputació no ha estat mai en cap edifici de la plaça de la Diputació, fins ara.
L’hospici de Girona –llavors anomenat així– era l’edifici de l’actual Casa de Cultura, al carrer Pompeu Fabra; però els seus patis posteriors corrien al llarg de l’avinguda Jaume I fins al carrer Nou. Un solar enorme enmig de Girona, que en traslladar la llar infantil al Puig d’en Roca, la Diputació –que n’era propietària– el va cedir per destinar-lo a edificacions i espais públics. Tan contents varen quedar els promotors del canvi que ho celebraren amb la inauguració de la plaça, i li posaren el nom de plaça de la Diputació, en agraïment. Així es dona la paradoxa que a la plaça de la Diputació no hi ha residit mai la Diputació, fet que ha originat confusions. Aviat es va edificar a l’entorn de la plaça, i una bona colla d’entitats de l’època s’hi guanyaren les garrofes. El benefici bé mereixia posar-hi el nom de la Diputació!
Però ara recentment la Diputació s’ha fet present a prop instal·lant-hi les oficines de la secció de recaptació de tributs, anomenada Xaloc. Ho ha fet amb un gran desplegament de mitjans, ocupant l’edifici que durant tants anys fou seu del Banco Español de Crédito, fins que les vel·leïtats del senyor Mario Conde van obligar a tancar-lo. Llavors va romandre buit, més tard hi instal·laren el Banc Santander, i ara –sembla que d’una manera definitiva– se n’ha possessionat la Diputació. Les dependències són a la part de Jaume I, però també en tota l’altura de l’edifici amb entrades pel passadís Gaspar Casal i el carrer Sant Francesc. No han escatimat a l’hora de visualitzar-lo amb grans cartells amb disseny de l’escut corporatiu, i un seguit d’indicacions a l’escala d’accés a les plantes altes, on s’han instal·lat sales de juntes i despatxos.
El gran volum d’aquest desembarcament pot obeir al fet que la Diputació es prepari per assolir més funcions de les que gestiona ara en tributs propis i de municipis amb un cens inferior als deu mil habitants, i d’incrementar les inspeccions que realitza en determinats impostos. O tal vegada hi ha la intenció que les noves oficines estiguin destinades a situar la Diputació al centre neuràlgic de la ciutat, i progressivament s’hi traslladin altres àrees, desmantellant l’emblemàtic edifici del carrer Sant Martí? El volum de burocratització que es posa de manifest requeriria unes respostes.