La doble condemna

Si la situació dels presos polítics (sí, sí, presos polítics) ja em fa sortir de polleguera (i espero que a tots vostès també), hi ha una cosa que encara em desespera més. I si em desespera a mi (i suposo que a tots vostès), no em vull ni imaginar com deu desesperar els presos i, sobretot, les seves famílies. I és, és clar, que els mantinguin a presons que són a sis-cents quilòmetres de distància. Essent a presó, i essent-hi a més a més de forma preventiva, que encara és més injust, pot semblar secundari el lloc on la compleixis. No. De cap manera. Parlin vostès amb els presos, però parlin sobretot amb els seus familiars (i posin-se a la seva pell) i veuran la bestiesa que és mantenir-los a Madrid. I l’Estat n’és ben conscient. Per què? Perquè mantenint-los allunyats, a sis-cents quilòmetres, es tracta d’una doble condemna: condemnen els presos (a qui estan tractant com si ja haguessin estat jutjats) i condemnen també les seves famílies. Junqueras, Sànchez, Cuixart i Forn han demanat, tots, que els acostin a presons catalanes, per poder estar més en contacte amb la realitat catalana i, sobretot, amb les seves famílies. Res de res. I a mi això em sembla inhumà. Com m’ho sembla la situació que passen també els familiars de l’expresident del Barça Sandro Rosell, que ja fa nou mesos que és a Soto del Real en presó preventiva. I no, no s’ho pensin. No barrejo les coses. Fa nou mesos que Rosell és a presó preventiva i en tot aquest temps només en una ocasió ha hagut de ser traslladat per declarar davant la jutgessa. Què hi fa, doncs, a Madrid? La seva defensa ha demanat o demanarà aquests dies que el traslladin a una presó de Catalunya, perquè es pugui preparar millor la seva defensa i per estar a prop dels seus familiars. Em temo, malauradament, quina serà la resposta. La mateixa que han tingut els quatre presos polítics. I no és que barregi coses, no. Soc plenament conscient que es tracta de causes molt diferenciades. Però estaran amb mi que el tractament és igual d’inhumà en tots els casos. Per ells i per les seves famílies. I que mantinguin la doble condemna en tots els casos, què volen que els digui, em fa sospitar si, a banda dels presumptes delictes que els imputen, no els imputen també el fet de ser catalans. Fa temps que ja no crec en les casualitats.