L’art de l’art

Fa just una setmana que va saltar la notícia. La de la retirada d’una obra d’art de la fira Arco sobre els presos polítics. Que se censuri una obra d’art a hores d’ara i que qui ho faci és l’organització de la fira que, en principi, se suposa que hauria de vetllar perquè l’artista s’expressi sense cap limitació és una contradicció esperpèntica en ella mateixa. L’art de l’art rau en aquesta doble característica que el fa únic. És transgressor, provocador i trencador però és un mirall, un reflex, un indicador de la societat que el genera. L’art és l’expressió de la teva relació amb el món. L’art t’obre l’ànima. T’eixampla la perspectiva. No entenc com encara ara hi ha persones que qüestionen l’art i la seva utilitat.

N’aprenem alguna cosa, ens fa millors éssers humans? Ens fa més feliços, potser fins i tot més lliures? L’art és una forma d’expressar sentiments. És una sortida, una forma d’expressar-se... Pintura, música, escultura, literatura. L’art serveix per evadir-nos de la realitat, ja sigui menyspreant-la o idolatrant-la. La qüestió és mostrar a la gent el que sents i que la gent et mostri a tu l’efecte que té el teu art sobre ells, la recerca subjectiva de la veritat. Les manifestacions dels artistes són úniques al món i han estat i són una manera de canalitzar els nostres sentiments i inquietuds més profunds. I, de retruc, a través d’aquestes creacions, o en el camp que sigui, fer-ho arribar al món. És creació, expressió, empatia, una ajuda a la comprensió i, en definitiva, un suport per a l’evolució humana, tant individual com col·lectiva. És la materialització del pensament. Coartar, censurar, limitar, retallar, prohibir que l’art ens retrati és anar contra natura.

Des de Flaubert fins a Eco, diversos artistes de diferents disciplines han tingut molt clar que les seves obres tenien un objectiu, el de fer-nos estimar l’art perquè d’entre totes les mentides és la que menys enganya. L’art és aquella ficció que millor ens fa entendre la realitat. Apreciem l’art de l’art.