Ui, la transparència!

Perquè me’ls crec, assisteixo a la majoria dels actes de Transparency International que se celebren a les seus madrilenyes de les Fundacions Ortega y Gasset-Marañón. La darrera, de fa menys d’una setmana, presentava els resultats de l’índex de percepció de la corrupció del 2017. Els ponents –el catedràtic de la UAM i president de TI-España, Jesús Lizcano, Jesús Sánchez Lambás i l’advocat Beltrán Gambier– comenten l’informe i recomanen al govern de l’Estat que es prengui “seriosament” (sic) tot això de la corrupció. Afirmen que som a la cua d’Europa pel que fa a percepció de la corrupció. I que com més persecució a la llibertat de premsa, més corrupció. Constaten que la dita “societat civil” és massa feble, encara, a l’hora de denunciar la violació de les polítiques de la transparència, bo i comentant l’atac a la llibertat d’expressió del que acabava de passar a Arco, que obria portes aquells dies.

Et fa caure la cara de vergonya que el president del govern, tan avesat a recordar com va de bé el país que ell diu que governa –seduït, això sí, per una aportació musical de Marta Sánchez (que tampoc no paga els seus impostos a Espanya)–, no comenti que Espanya ocupa el lloc 42 a l’hora de valorar qui és qui, al món, en el tema de la Transparència. Quantes vegades hem sentit dir al president Rajoy que el seu país està, en això de la transparència, per sota de Polònia, Islàndia, Taiwan, Lituània, Hong Kong, Barbados, Xipre, Estònia, Botswana, Costa Rica o Singapur?

Entre les propostes de TI, hi ha promoure la despolitització dels organismes constitucionals, prohibir legalment concedir indults per corrupció i eliminar el discrecional i poc transparent sistema de lliure designació, entre altres.