A la tres
Nevada sota el 155
“Tenim alts càrrecs de primer nivell però no podem normalitzar que no hi ha hagut direcció política
La sensació general és que aquesta nevada ha estat ben gestionada. Òbviament, el temporal d’aquests dies no és comparable al del març del 2010, quan la neu va arribar als 30 centímetres en quotes relativament baixes i el tipus de neu, molt pesada, i el fet que es congelés ràpidament –rere la tempesta va entrar aire molt fred, tot al contrari d’ahir– van provocar greus problemes en infraestructures, els més importants en la xarxa elèctrica, ja que van caure multitud de torres d’alta tensió. Com deia, doncs, cada temporal és diferent i es fa difícil la comparació. Però és cert que, en un país on tothom sap de tot i on és tan fàcil criticar, està bé que per un cop es tingui la sensació general que la gestió, sempre millorable, ha estat bona.
La gestió de la crisi ha tingut unes cares diferents. Bé, no del tot perquè la de Joan Delort, ara director general de Protecció Civil, la tenim prou vista en múltiples responsabilitats a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona i sota governs de tots els colors. Però han donat la cara altres grans càrrecs, això sí, dels considerats de caràcter tècnic. En canvi, no s’ha vist ni un polític, ja que els consellers legítims han estat injustament cessats i els nomenats com a responsables de cada departament –segons el decret del 155 aprovat pel Senat, els ministres de cada ram– només venen a Catalunya a remenar la cua, no pas a treballar.
No tinc cap dubte del nivell extraordinari dels caps tècnics dels òrgans d’emergència del nostre país. De fet, un bon conseller és el que sap rodejar-se del millor equip i no qui bandeja grans professionals per poder sortir a les fotos. Però el sistema està muntat com està muntat i els polítics, els consellers en aquest cas, són els que han de prendre determinades decisions, són els que han de facilitar que els departaments es posin d’acord quan s’ha de prendre una mesura que s’escapa dels protocols ja establerts, etcètera. Actuar com Joaquim Forn el 17-A, vaja. Pensar que tot va sol o que tot va millor sense els polítics, a banda de ser naïf, és normalitzar, també, aquest 155 que tant mal ens està fent.
