Marques

Com que començo a sordejar, m’havia pensat que un dia o altre hauria de recórrer als serveis d’una botiga de prop de casa que es diu Yoigo. Ha resultat que hi subministren telefonia, i que la contracció de yo i oigo convida no a sentir-hi millor sinó a parar l’orella a un mòbil. Vostès es pensaran que faig broma o que m’haig de fer mirar el cap abans que les orelles, però si hi ha un producte que es diu Yatekomo i és del ram alimentari, per què Yoigo no havia d’apel·lar als sords? Em diuen que hi ha empreses que viuen d’inventar-se marques. Uns fideus envasats? Yatekomo. Un telèfon? Yoigo.

Quan aquestes empreses no existien, els amos dels negocis s’inventaven ells mateixos la marca. N’hi havia que no significaven res, com Kodak. Sembla el cognom d’algú de Zagreb, però va ser el caprici del senyor Eastman, propietari de la marca de productes fotogràfics. El patriarca Carulla, comercialitzador de brous en pastilles, va optar per Gallina Blanca. Té sentit: les gallines, blanques o velles, fan bo el brou. Catalanista com era, va triar un nom que es pogués llegir igual en català que en castellà. Ara els seus hereus elaboren Yatekomo. Altres posaven el seu nom a les fabricacions, com Ford als cotxes que produïa. D’altres... A Barcelona hi havia hagut El Dique Flotante. Potser algú com jo hi hauria anat a adquirir un barca o una canya de pescar, però era de vestits. Al passeig de Gràcia es manté Santa Eulàlia. També és de vestits –de “roba”, se’n diu ara–, i no de sants d’Olot ni de ciris per anar a la processó.

Les pastisseries es deien La Lionesa, la Montserratina... Les merceries, L’Equitativa, L’Exclusiva, o La Puntual, si parlem de la de Santiago Rusiñol. Al meu carrer hi havia hagut els Almacenes Santa Ana, on venien de tot, ben barrejat. Tothom en va dir sempre can Seixanta-cinc. També hi havia can Dormuà. Dormuà era el nom del propietari. Sembla que no es pugui superar, però la gent en deia cal Rebregat, a còpia de mirar l’aparador.

A TV3 fan un programa que es diu Preguntes Freqüents, conduit per periodistes que no han viscut el franquisme i que no tenen por de res. L’abreviatura del títol és FAQS. Com es passa de Preguntes Freqüents a FAQS? Són tots coneguts meus però no els donaré pas la satisfacció de preguntar-los-ho. El meu amic Toni Segarra, amb altres socis, va mantenir molts anys una acadèmia que es deia CAPSI. Li vaig preguntar un dia el significat pensant-me que serien algunes inicials dels propietaris i resulta que esperava que li fessin la pregunta perquè eren les inicials d’una aproximada procacitat.

Optaré per can Cottet, que era un senyor francès que de nom es deia Constantin, i que tinc encara més a prop que can Yoigo.