Què s’han pensat!

El president del Parlament va fer enfadar els representants del poder judicial al Col·legi d’Advocats. Ho entenc. Els va dir que tenien presos polítics acusats de delictes inexistents. Els estava dient, amb discreció, que prevaricaven. Si ets un alt magistrat o un fiscal i et diuen que tu i els teus col·legues i superiors i els superiors dels teus superiors esteu prevaricant, és lògic que t’enfadis. El que no tinc clar és si aquest fet aconsella que et comportis com un mal educat i te’n vagis. Què es pensaven? Que tothom callaria? Que es farien els distrets? El president Torrent ha dit moltes vegades que considera les acusacions de sedició pel primer d’octubre com una manipulació política dels fets per atacar judicialment els adversaris polítics del procés. Es podien pensar que callaria? O ja duien preparada l’estampida des de casa? Jo crec que la duien ben organitzada i anaven al Col·legi d’Advocats a representar l’escena de l’ofès. Els que afinen els fets quan convé al poder també afinen les actituds quan els cal representar un paper de dignitat maltractada.

Però jo voldria creure –o fer veure que voldria creure– que ningú no ha prevaricat, que jutges i fiscals estan convençuts que els ciutadans que entomaven les garrotades dels civils el dia 1 d’octubre i els seus dirigents eren una colla de violents organitzats que protagonitzaven una rebel·lió original i completament nova. Us ho dono. Llavors el president del Parlament s’equivocava. Tothom es pot equivocar. Què passava? Que la segona autoritat del país opinava i feia saber la seva opinió. Sense cap altra conseqüència posterior. Qui opinés diferent podria rebatre els seus arguments de la manera que li semblés oportuna. I, parlant de jutges i fiscals, fins i tot podem pensar en una querella. Una altra possibilitat seria que el senyor Torrent tingués raó, que els presos i els exiliats als quals al·ludia siguin innocents dels delictes que se’ls imputen quan els fiscals i els jutges manifesten el seu punt de vista des de la tribuna del seu ofici. Però aquest punt de vista equivocat porta els acusats a la presó o a l’exili. Enteneu la diferència? Ells es poden sentir ofesos, aixecar-se i marxar de la sala per anar cap a casa. Els seus acusats no ho poden pas fer. L’error –si hi ha error– és infinitament més greu.

Sabeu què penso? Que ja fa dies que no parlem ni de lleis, ni de constitucions, ni de legalitats, ni de res. Les forces de l’Estat espanyol es van definir amb una frase que es va fer famosa quan venien a impedir que votessin: “A por ellos!” Doncs bé, estic segur que l’actuació política i judicial d’aquests últims mesos està fonamentada en una altra frase que sobrevola els passadissos de tots els palaus que conformen l’estructura de l’Estat. La frase que va dir algú i que és la unitat de mesura de totes les actuacions: “Qué coño se han creído!”