Opinió

l'escaire

Un home que riu

El president del govern autonòmic de les Illes Balears, el socialista Francesc Antich, té una cosa enigmàtica: sempre riu. De motius polítics per estar content, diríem que, en principi, Antich no en té pas gaires. La setmana passada, la policia va detenir la cúpula del partit que formava coalició amb els socialistes en el govern balear. Antich es va quedar en minoria perquè, literalment, van conduir els seus socis d'Unió Mallorquina, entre els quals algun conseller, al jutjat. I això no obstant, Antich riu. El president es va afanyar a constituir un nou govern amb membres del seu partit, va fusionar conselleries, va traslladar una consellera d'una poltrona a una altra, en fi, maniobres per sobreviure. Enllestit tot això, el nou govern es va fer la foto tradicional, i Antich, vinga riure. Ara, ningú no sap què passarà al Parlament balear. Una cosa sí que és segura: fa uns mesos, un 10% dels membres d'aquesta cambra estaven imputats en casos de corrupció pendents de judici. Ara, després de l'assumpte de Can Domenge –res, una vulgar requalificació seguida de revenda– i de l'operació de caça anomenada Voltor, la xifra ja ha augmentat fins al 17%. I Antich riu. Primer, la corrupció –presumpta, naturalment– va castigar el PP, amb casos magnífics, com el d'aquella padrina que tenia un bon feix de doblers enterrats al jardí. Jaume Matas, sempre tan obert i internacional, contempla el fenomen des de les llunyanes i pròsperes terres de Miami i Nova York, ben instal·lat enllà de l'Atlàntic. Ara aviat haurà d'anar a Palma a declarar... Després, la brigada anticorrupció ha desllorigat el partit frontissa de Maria Antònia Munar, Unió Mallorquina. Ells, que havien governat tan feliços amb el PP de Matas i que ara ho feien amb el rialler Antich. La festa ha acabat a comissaria. Ja passa, de vegades. El govern balear controla un centenar llarg d'empreses públiques que han fet córrer una mà de diners que fa feredat. Un per tu, un per mi i un altre per al partit. I anar marxant, que això fa goig. Ai si don Joan March s'aixequés de la tomba! Que content que estaria de veure aquests deixebles i la llavor que va deixar!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.