Negrers a Tabàrnia

A Mataró tenim dedicat a Miquel Biada un monument, una plaça, un carrer, un institut d’ensenyament, un retrat a la galeria de fills il·lustres i un nan que balla amb els gegants. Miquel Biada va ser un traficant d’esclaus cert i documentat, però ha pesat més en la seva biografia el fet que l’any 1848 situés la seva ciutat als llibres d’història i als llibres escolars gràcies a haver impulsat el primer tren de l’Espanya peninsular, el que va cobrir la distància entre Barcelona i Mataró. Sempre s’ha de matisar que va ser el primer “peninsular” perquè llavors Cuba “era” Espanya i va ser en aquella illa on va córrer un primer tren. Biada va observar el nou sistema de transport a Cuba, on feia de negrer.

Diumenge al matí Barcelona va suprimir el monument a Antonio López. Va ser el fundador de la Trasatlántica i de la Compañía de Tabacos de Filipinas, va donar indirectament feina a Antoni Gaudí al seu “marquesat” de Comillas i va ser el mecenes de mossèn Cinto Verdaguer. Verdaguer li va dedicar L’Atlàntida, un “vagit” en català molt més transcendent que el que havia proferit el senyor Aribau uns anys abans. Ha pesat més el fet que hagués estat negrer. Ho va ser a Cuba, com Biada. Uns historiadors han corregut a aportar documents que demostren que López va ser un esclavista petit o inexistent. Fan tard i són inoportuns: un representant de les entitats patrocinadores de la retirada del monument ha vingut a dir que gràcies a l’acció iconoclasta molts ciutadans han pres consciència de la malignitat de l’esclavitud i de la germanor que ha d’imperar entre les diverses cultures, ara que aquesta germanor és en perill.

El mateix matí, en un altre punt de Barcelona es manifestaven els partidaris de Tabàrnia, el país fabulós que han creat alguns refractaris a la independència. Tabàrnia té un govern. El presideix “a l’exili” –té domicili a Madrid– Albert Boadella. Volia ser el bufó dels que governen i s’ha convertit en governant i bufó a la vegada. Ja és compatible, això? Boadella sempre, des dels primers espectacles, ha estat contrari al catalanisme. Molts li van riure les gràcies mentre es van pensar que es limitava ser antipujolista i antimontserratí. Fa anys, el seu espectacle La torna, un atac virulent a la Guàrdia Civil, va fer que s’hagués d’exiliar autènticament. Molts vam sortir al carrer per reclamar la llibertat d’expressió i el retorn que se li negaven. Hi havia entre aquells manifestants els actuals súbdits seus de Tabàrnia? Diria que els que ara l’idolatren haurien estat llavors partidaris del consell de guerra i de mantenir-lo a la presó. Pesa més l’anticatalanisme i l’antiindependentisme. Les biografies dels morts i dels vius canvien a conveniència i són de posar i treure com els monuments.