El miracle

Segle XXI, sí. El bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, està en contra del que defineix com a “feminisme radical”, aquell que, segons ell, vol equiparar en tots els aspectes els dos gèneres. I conclou que “el dimoni ha marcat un gol des de les seves pròpies files” a la causa feminista des d’aquests postulats que considera extrems. Tot plegat ho argumentava en una entrevista a Radio María en què qüestionava la vaga del 8 de març, que està cridada, junt amb les mobilitzacions convocades arreu, a ser una de les més importants dels darrers anys. Munilla no només en recela sinó que considera que hi ha un tipus de feminisme tocat per l’amo de l’infern. Argumentació divina o satànica –tot depèn de com es miri–utilitzada en contra d’una iniciativa civil per reclamar igualtat de drets, per combatre la bretxa salarial, en contra de la violència contra les dones, etcètera. Campanya de la por protagonitzada ni més ni menys que pel mateix Llucifer.

Munilla es permet posar en dubte la mobilització des d’una de les institucions menys igualitàries del món, on la dona està relegada a un segon pla. I sempre en paper secundari. Tampoc és estrany. Com es pot pretendre que hi doni suport algú que sosté que l’avortament ha esdevingut un “genocidi femení” o que el cristianisme “ha fet un gran servei a la dignitat de la dona” a l’hora de defensar la monogàmia i rebutjar el divorci? El miracle seria que hi fos favorable.