Mai vist (a Girona)

Totes les cròniques i notícies que he llegit i escoltat aquests últims dies diuen el mateix en relació amb l’espectacle de circ que hi ha hagut a finals de mes a Girona: extraordinari, impressionant, ja no se sap pas què més poden fer els funambulistes, els homes voladors, els equilibristes, els contorsionistes. A Girona, aquest final de febrer, en el Festival de Circ Elefant d’Or, s’hi han presentat 24 atraccions mai vistes a Europa, amb 88 artistes. Genís Matabosch, cos i ànima de tot plegat, amb un equip aplicat i constant, continua implacable els passos dels grans esdeveniments mundials de circ, com són els festivals de Wuqiao, Budapest, París i Montecarlo.

Fa anys que conec en Genís i Joan Mompart, que serien el tàndem executiu del festival i la increïble organització que comporta. Sé com treballen, com pateixen, com s’hi esforcen, i ara tothom ha pogut constatar com aconsegueixen allò que es proposen. He dit que pateixen però sobretot hauria de dir que han patit, perquè sé tots els ets i uts dels problemes a Figueres, les decepcions, els desenganys i els esforços que han resultat inútils per mantenir el festival a la capital empordanesa. Són ells els primers que mereixen el premi de l’Elefant d’Or, perquè les negociacions i els treballs han estat elefantiàsics (passez le mot), els ha calgut la força, constància i fermesa de l’animal terrestre més corpulent.

Corea del Nord ha estat la gran triomfadora del festival, amb dos premis d’or. En relació amb aquest èxit dels nord-coreans, Genís Matabosch deia que ells havien estat valents per portar artistes d’aquell país, i que potser altres festivals no gosen fer-ho, per la complicadíssima burocràcia i l’aïllament. És un país on no es pot tenir cotxe, a totes les escoles els alumnes han de cantar cada matí abans de les classes un jurament a Kim Jong-un, llegir la Bíblia es castiga amb pena de mort, està prohibit fer trucades a l’estranger, prohibit també fer-se un tallat de cabells que no segueixi els preestablerts, i no poden escoltar música estrangera, sobretot l’americana. Tot això ho assegura el web Adolescents.cat, autodenominat líder en informació juvenil. Podríem dir que l’excepcionalitat del festival té moltes cares, doncs, perquè també s’ha batut rècord d’ocupació. Proclamo, com a amic i admirador, que en Genís i el seu equip s’ho mereixen de sobres.