Artefactes inestables

Per formar un grup parlamentari en el Congrés de Diputats en fan falta un mínim de quinze, o només cinc si són d'una candidatura votada per almenys el 15% dels electors en les circumscripcions on s'hagi presentat. Les quatre províncies catalanes tenen ara mateix 25 diputats socialistes a Madrid, o sigui que si volguessin formar un grup parlamentari, ja se sabria. L'altra broma que surt sempre a totes les campanyes electorals, la del federalisme, encara es pot tolerar, perquè dos no es federen si un no vol; però això del grup parlamentari no té cap sentit. Se sap d'alguna vegada que els socialistes catalans votessin diferent dels altres socialistes? Doncs si s'assemblen i van néixer el mateix dia, deu ser que són bessons. S'entén que ja estem en campanya; però, si més no per la novetat, s'agrairia alguna cosa més consistent. Reconèixer, com acaba de fer el conseller Maragall, que comença a ser hora de deixar-se estar dels «artefactes inestables» que tan bé han servit per mantenir-los gairebé set anys en el govern és un bon començament. I també considerar que Catalunya està «fatigada» de l'experiment, tot i que l'expressió queda una mica curta per qualificar l'estat d'ànim de força gent, segurament prou gent per ser decisiva en la pròxima consulta electoral. Llàstima que el pas següent seria convocar eleccions anticipades i no sembla pas haver-hi pressa de moment; potser perquè la decisió –la necessitat és òbvia, si fins un conseller la reconeix– està subordinada a l'agenda del govern de Madrid, cosa que demostra alhora la impossibilitat d'un grup parlamentari socialista català i la conveniència que el màxim de diputats catalanistes s'organitzin en una mateixa minoria catalana.