Responsabilitat alimentària

L’obesitat i altres patologies (trastorns cardiovasculars, diabetis, càncers) són un problema, i la mala alimentació, sobretot l’excés de sucres, greixos i sal, un factor de risc. És un fet que la conducta alimentària de la ciutadania no sempre és l’adient. Enric Bonet explicava des de París a El Punt Avui, el 27 de gener, un exemple ben il·lustratiu. Un descompte del 70% en una crema de cacau i avellanes, un aliment ric en sucres i no precisament de gaire interès nutritiu, havia provocat baralles en localitats econòmicament desafavorides de França. No sé si hauria passat el mateix si el descompte s’hagués donat en verdura o fruita, que hauria estat una proposta més “saludable”. La qüestió és on rau més la responsabilitat del que mengem: en els que promocionen certs aliments o en els que els compren.

Aquests dies s’ha anunciat per part del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, un pla de col·laboració per a la millora de la composició dels aliments i begudes, i altres mesures, fins al 2020. Es tracta d’un detallat acord entre les autoritats sanitàries i les associacions d’indústries alimentàries, de distribució, catering, restauració i vending, per reduir sucres, greixos (sobretot saturats) i sal en uns 3.500 productes alimentaris (aperitius, begudes refrescants, pastisseria industrial, cremes, gelats, plats preparats...), sense alterar-ne la qualitat. El sector de restauració, per exemple, es compromet a oferir més carn magre i menys plats “contundents”. Es tracta de “redissenyar” productes i dietes, però la tria en darrer terme depèn de qui adquireix els aliments i els consumeix, de la informació que tingui, del seu criteri i de la seva força de voluntat per seguir una dieta correcta.

Tota, o gran part de la responsabilitat sobre el que mengem i les seves conseqüències sobre la salut és nostra, encara que les administracions públiques i els productors i venedors d’aliments també hi tenen el seu paper, uns legislant i controlant i altres produint i promocionant correctament. Tenim un bon exemple recent en l’article Advertència a la humanitat dels científics del món: segon avís, firmat per 15.372 científics de 184 països –ens n’informava David Bueno al Cultura del 21 de gener– sobre els problemes que cal afrontar per mantenir una vida digna a la Terra, entre els quals hi ha la manera de produir, consumir i no malbaratar aliments. Afirmen els científics que poder-ho assolir depèn de la nostra manera de viure el dia a dia i la nostra capacitat d’influir en les institucions governamentals. I res és nou del tot. En la revista Sàpiens d’aquest mes de març, Anna-Priscila Magriñà ens informa que al diari La Publicitat del 6 de juny de 1926, l’anomenada doctora Claudina ja recomanava oblidar-se de les proclames dietètiques miraculoses i mantenir-se ben lluny de greixos, sucres i alcohol. Tan fàcil de dir i tan difícil de fer. Només li faltava referir-se a la sal.