Reflexió serena

Ja va passar amb l’assassinat de la jove Diana Quer, i ara s’ha repetit amb la mort del nen Gabriel Cruz: la demanda d’un càstig exemplar s’estén desbocada per les xarxes, una demanda que es concreta, a falta de la cadena perpètua derogada el 1978, en l’ampliació de la presó permanent revisable, incorporada al Codi Penal amb l’únic aval del PP el 2015. En espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PSOE, el cert és que el populars estan disposats a satisfer el desig social de revenja i càstig, i tenen previst ampliar els supòsits per aplicar aquesta figura malgrat el rebuig mostrat no només per jutges i fiscals, sinó també per una àmplia majoria de catedràtics de dret penal que han reclamat, com la majoria dels partits de l’oposició, que se suprimeixi la presó permanent revisable en tant que vulnera els principis constitucionals i no dissuadeix de la comissió dels delictes més greus. Novament ens trobem davant d’una força política –els de Rivera prefereixen esperar a veure què diu el TC– que tira pel dret sense escoltar els que li porten la contrària, encara que estiguin carregats de raons, oblidant que no hi ha res pitjor que legislar a l’empara del dolor de persones concretes. El que s’espera del legislador és una reflexió serena, no que actuï irresponsablement en calent sabedor del rèdit electoral que li pot reportar.