Recordem Barnils

Aquesta setmana ha estat l’aniversari de la mort de Ramon Barnils. Per mantenir viu el seu record els periodistes del Grup Barnils van impulsar a les xarxes l’etiqueta #RecordemBarnils que s’ha convertit en un recull divertíssim de les seves frases més enginyoses. Fa disset anys que va morir i en canvi les seves frases cèlebres sobre periodisme i política són avui fins i tot més certes que quan les va dir.

Barnils, l’home que no s’escandalitzava per res perquè era això que avui anomenem un “open-minded” radical, avui es posaria les mans al cap en veure la crisi profunda que viu el periodisme. Mitjans espanyols que en lloc de fer de contrapoder (que és el que s’esperaria d’un mitjà que presumeix d’investigar) fan la feina bruta a les clavegueres de l’Estat publicant informes falsos per desacreditar polítics catalans, capçaleres teòricament independents –com “el independiente de la mañana”– fent política descaradament en editorials i reportatges que fan envermellir el demòcrata més sofert, mitjans públics manipulant allà, i mitjans públics intervinguts econòmicament aquí.

La falta de credibilitat dels mitjans, avui tan profunda, ja preocupava Barnils. En un article a la revista El Temps l’agost de l’any 2000, ho va resumir amb aquella ironia tan seva: “Diu que han sortit diaris de poca pàgina. Si són de fiar, anirem informats, si no, anirem menys desinformats.”

Tot i així, estic segura que Barnils veuria motius per a l’esperança. Una de les seves frases que més m’agraden és la que diu “per molt pessimisme que intentin inocular els pessimistes de sempre, sempre salta una espurna d’esperança que ens justifica als optimistes”. I per això penso que ell, que creia tant en els joves, hauria vist també l’oportunitat que representen per a la professió periodística: joves que no tenen mandra de sortir al carrer i explicar què passa, i fer-ho per molts canals diferents, joves que munten projectes periodístics amb pocs recursos però on la llibertat d’expressió està garantida, joves que entenen que sense llibertat no hi ha periodisme i, encara més important, que sense periodisme no hi ha llibertat.