Full de ruta
La diputada Aiello té cara
Ni el votant italià més polititzat li posaria cara perquè d’ella es conserva una sola fotografia de quan tenia 18 anys i ara en té 50, però, tot i així, ha guanyat al seu col·legi electoral amb el 51% dels vots. No ha participat en mítings a Sicília perquè va abandonar l’illa el 21 de juliol del 1991, però, tot i així, té el vot de 77.950 electors del seu districte de Marsala després de vint-i-set anys d’absència física. La proesa li ha valgut un escó com a diputada al Parlament italià, però, tot i així, Piera Aiello encara no té cara per als sicilians que la voten.
Com si la vella instantània hagués encapsulat la seva vida, per estirar el fil de la diputada Aiello cal tornar a la seva única fotografia pública de quan tenia 18 anys i s’acabava de casar amb Nicola Atria, fill de Don Vito, capo de la Cosa Nostra. El 18 novembre de 1985, nou dies després del casament, Don Vito va ser assassinat i el fill Nicola va agafar les regnes de l’imperi criminal familiar durant sis anys, fins que el 24 de juny de 1991, en una venjança mafiosa, va ser mort en presència d’Aiello en un restaurant. En la Sicília dels noranta, Aiello va gosar denunciar els assassins del sogre i del marit tot sabent que allò equivalia a la mort o al desterrament. En el seu camí es va creuar l’aleshores fiscal de Marsala, Paolo Borsellino, que la va convèncer de col·laborar amb la justícia com a testimoni protegit. “No va ser només el magistrat que em va prendre declaració, es va convertir en un amic, en un pare en el qual confiar en moments de desànim. I van ser molts!”, ha dit Aiello –amb el rostre cobert– al diari Il sole 24 ore. El desànim inclouria deixar Sicília i plorar l’assassinat de Borsellino i el suïcidi de la cunyada Rita Atria. “Fa 27 anys vaig haver de deixar la meva terra. El 4 de març del 2018 he tornat com a ciutadana lliure”, avisa la diputada del Moviment 5 Estrelles. I aviat tindrà cara. “El 23 de març tornaré a ser Piera Aiello en paper i em presentaré al Parlament amb el meu nom”, anuncia. I té un únic temor: “Em fa molta por, no estic acostumada als flaixos...”