Xevi i la Casa Màgica

Fa poc he visitat la Casa Màgica de l’artista i mag Xevi i he descobert coses que no havia vist en ocasions anteriors. Aquest és un fet habitual quan tornes a un lloc o et llegeixes de nou un llibre, que descobreixes aspectes nous que abans no havies captat. La visita era amb la família, com sempre guiada i comentada pel gran i més internacional mag català, en Xevi. El seu museu, ubicat en una masia de finals del 1700 a Santa Cristina d’Aro, reuneix tota mena d’aparells d’èpoques diverses, autòmats, fotografies, cartells d’actuacions, sales temàtiques i un petit teatre. L’espai està ple, sense racons buits, amb un material incalculable en nombre i en valor, protegit de la llum exterior que dona al conjunt un clima màgic, quasi de penombra, íntim, sorprenent i emocional en temes i records de mags, trucs i objectes. Ens diu que més n’hi podria haver, d’objectes exposats, si no fos per la manca d’espai. És una visita obligada per a qualsevol persona a qui li agradi la màgia, la il·lusió, ja que darrere de tot plegat s’hi denota un gran esforç fruit de l’estimació pel món de la màgia. Com a museu és el més gran del món, el de més autòmats, 41, fins i tot en té més que el Tibidabo, que en té 31.

I què fa que la màgia tingui tant d’atractiu? És la il·lusió i la sorpresa dels infants traslladat als adults. Totes les persones som curioses i ens agraden les sorpreses. Als humans ens emociona satisfer la curiositat o pensar que l’hem satisfeta quan creiem, il·lusòriament, que hem arribat al coneixement pretès. D’això se n’encarreguen els estímuls visuals i les idees associades que són comparats amb les representacions o models mentals que tenim de les coses i del món. Això ens ajuda a entendre o a interpretar tot el que veiem del nostre entorn. La neurociència l’ha denominada neuromàgia, que és aquesta part de la ciència que ens ajuda a entendre per què veiem el que veiem o per què sortim enganyats d’una aparent i estranya percepció. La màgia té això, sorpresa i il·lusió, satisfacció al final per la sorpresa que ens genera un fet no esperat i sorprenent com si fos el resultat d’un poder sobrenatural. I no és això ni molt menys. Creure que una cosa és com la veiem no vol pas dir que allò sigui cert. El cervell funciona de manera més simple del que ens pensem. Allò que no veu no ho processa, no existeix. També, el cervell, analitza i valora la utilitat que té una entrada sensorial i la processa segons el que ell vol o creu veure. En aquest procés que dura dècimes de segon intenta trobar sentit al que veu complimentant els buits existents del que no percep per arribar a un significat que tingui sentit per a nosaltres. Hem de saber que la vista proporciona el vuitanta per cent de tota la informació del cervell, que la interpreta encara que siguin il·lusions òptiques. En la màgia o en les interpretacions en general, si nosaltres no donem importància a un fet, el nostre cervell tampoc ho farà. Se’ns distreu d’un estímul amb un altre de més potent, per exemple amb una broma. No heu vist que els mags són molt bromistes? Treballen en el difús límit existent entre el conscient i l’inconscient, entre la realitat i la ficció.

La Casa Màgica és un gran espectacle per als sentits. Us aconsello visitar-la perquè a més de passar-vos-ho molt bé ajudareu a la seva pervivència ja que, malgrat ser un espai museu privat únic, ha rebut el desinterès de polítics i d’administracions. Dit això que és una crida, també haig de referir-me als Amics de la Casa Màgica. És una entitat que organitza mensualment activitats obertes a l’Espai Caixa de Santa Cristina d’Aro sobre temes diversos sempre relacionats amb la màgia. Les darreres han tractat sobre la màgia del vi i de l’aigua. En fi, el món és màgic perquè és ple d’il·lusions, com en la infància, en què les coses no són realment com les creiem veure. La màgia és necessària perquè a través d’ella donem sentit a la vida.