El MOT, consolidat

La cinquena edició del MOT, el festival de literatura que se celebra entre Girona i Olot, s’ha engegat amb un gran èxit de públic, fet que demostra que malgrat els mals auguris que diuen que la gent no llegeix i que compra menys llibres, hi ha un col·lectiu humà prou rellevant interessat en el que puguin explicar autors i escriptors, en les converses del festival que, amb el títol de Literatura encarnada, demà es reprèn a Olot, amb un atractiu cartell: Mircea Cartarescu, Bashkim Shehu, John Carlin, Ngugi Wa Thiong’O, Salem Zenia, Luis Sepúlveda, Luisgé Martín, Bel Olid, Belén Gopegui, i els nostrats Anna Ballbona, Mar Bosch, Vicens Pagès, Valèria Gaillard i Xevi Sala. L’oferta és molt àmplia i gratuïta, de manera que es donen casos com el de dissabte passat, en què la conversa entre l’escriptor i activista napolità Erri de Luca i el periodista i polític David Fernàndez va obligar la biblioteca Carles Rahola a posar dues pantalles en diferents espais, i encara va quedar molta gent dreta. Erri de Luca és un home compromès, antic obrer de la Fiat, i va formar part del grup revolucionari Lotta Continua. En cinc anys, el MOT, impulsat pels ajuntaments de les dues ciutats, comissariat enguany per Josep Ramoneda, i que durant tres edicions ha dinamitzat la professora Margarida Casacuberta, ha demostrat que la literatura pot atraure multituds. Hi ajuda que es programin primeres figures, però el model enfortit en poc temps de vol fa que sigui un dels fenòmens culturals més rellevants dels darrers anys. I ahir, gràcies a la gentilesa de Sílvia Planas, directora del Museu d’Història de Girona, la periodista i escriptora Cristina Masanés i un servidor vam poder recordar la figura i l’obra de Carles Rahola, amb l’emotiva escenografia del que havia estat el seu despatx, un mobiliari que la família ha cedit amb generositat a l’Ajuntament. Una mena de MOT obert, que ha permès rememorar de nou la figura de l’escriptor i polític gironí que el franquisme va afusellar fa 79 anys. Ens vam centrar en el Breviari de ciutadania, l’obra que la Biblioteca Fundació Valvi va recuperar el 2009, al mateix temps que Quim Curbet embrancava més d’un centenar de persones a homenatjar Rahola escrivint un Nou breviari de ciutadania. Es esfereïdor llegir avui el seu assaig La pena de mort a Girona, que complementa l’edició, i encara més quan ell havia suplicat: “Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la nostra noble i estimada Girona.”