Tribuna
Fer República
Puigdemont i els seus consellers, realitzant la lliure circulació de ciutadans de la Unió Europea, visiten tot d’estats. Bèlgica, Escòcia, Dinamarca, Alemanya, Àustria, Suïssa i Finlàndia. Aquesta acció que expandeix la situació que vivim a Catalunya té un doble vessant: 1) L’ exteriorització del conflicte Catalunya-España, sobretot als països que s’escapen dels grans estats. Ningú no dubta de l’avantatge de poder explicar la situació que vivim, i que el Gobierno de España procura ocultar. 2.) La reacció brutal que ha encès als sectors més espanyolistes i d’extrema dreta del Reino. No sabem si això és o no és beneficiós per als interessos dels republicans.
De l’exteriorització comencem a tenir-ne notícia amb les diverses declaracions, tant de juristes com d’àmbits rellevants dels diferents països.
De la reacció brutal del Gobierno en tenim evidències, amb declaracions i amb actuacions que mostren un intens sentit de venjança: “les hemos demolido las estructuras de Estado”, han dit. En tenim evidències amb l’atac de la Guardia Civil fent una mena de causa general que inculpa a tothom que li passa per la ment, els CDR, acompanyats de tots els coneguts lluitadors per la nostra independència, com és el cas d’Antonio Baños, David Fernàndez.
La venjança més estrepitosa, però, l’està fent el jutge Llarena, en citar els antics processats que estaven en llibertat provisional: Forcadell, Rull, Rovira, Romeva, Bassa i Turull. La citació de Turull és d’un impacte especial: l’exconseller, portaveu al Parlament per JxSí, havia estat previst com a possible candidat a la investidura per a president de la Generalitat, des de la decisió de Jordi Sànchez. Roger Torrent hauria fet avui, divendres, l’adient ronda de contactes al Parlament per tal de veure qui nomenava. La citació de Turull a declarar al Tribunal Suprem aquest mateix divendres ha fet avançar la roda de consultes. I, com era d’esperar, Jordi Turull ha estat la persona més votada com a presidenciable. D’això se’n diu estrènyer el cercle. I, després de les declaracions del Gobierno, votar president i fer govern és com mai una obligació. Per dignitat primer: no ens hem de deixar trepitjar encara més. Per poder gestionar les conselleries: cal recuperar el que puguem de la destrossa de Soraya, que sens dubte farem. Per implementar la República.
Fer República. És a dir, implementar-la governant. Tot i que moltes opinions semblen ignorar què vol dir el terme. Ignorar que fer República és governar d’una determinada manera: assegurant la llibertat, condició bàsica per a tota la ciutadania, assegurant la igualtat, amb polítiques de total justícia social. Quant a la fraternitat... queda a les nostres mans realitzar-la.