Sant Valentí «versus» Sant Jordi

Ni els catalans tradicionals ni la família Moran celebren la diada d'avui. Els motius són ben diferents. Els mafiosos Moran, perquè ara fa vuitanta-un anys que Al Capone en va pelar set dels seus, a Chicago, al magatzem de la Cartage Company, a la cinematogràfica matança de Sant Valentí. I els catalanencs, per altres raons. Capone i els seus homes pretenien eliminar el gàngster rival Bugs Moran, però aquest va arribar tard a la cita, havia anat a tallar-se els cabells. Un cop més, el paper salvador de l'amic perruquer que tots portem al cap, Jordi. Els atacants van arribar a la nau disfressats de policies, van fingir una batuda i, quan els Moran pensaven que serien emmanillats, van disparar-los a tots. Aturem-nos un segon en el fet descrit: anaven «disfressats». Un detall de qualitat que cal valorar en la justa mesura: som capbussats en ple carnaval, l'actuació relatada –el trompe-l'oeil –- podria emmarcar-se en la llarga tradició de «vestir-se» d'una altra «cosa» de la que «ets» per passar «desapercebut». El comú dels mortals –sant Jordi no ho és– sentim un atractiu especial per aquest tram de calendari, preelectoral en aquesta edició. A Platja d'Aro, Lloret, Salt, arreu de la vegueria de Girona –la disfressa de moda d'enguany a la província– es multipliquen les rues, els discursos del rei Carnestoltes, els concursos, la gresca i el xivarri. (Els especialistes a fer xi-barri, els Xirois de Santa Eugènia de Ter, s'han endut el primer premi del Tu de Què Vas!, convocat pel carnaval de Plaja d'Aro. Eugenial!) Compte amb la resta de transvestits d'ocasió: capitals, de jocs d'hivern; trens, de m. distància; Oscar, de plàstic; crisi, de tots; bancs, d'amics; exèrcit, de forces de pau; lleis, de necessàries; pensions, d'insostenibles; treball, de salut; primer món, de solidari; eleccions, de debat; televisió, de companyia; mafiosos, d'agents de borsa; Sant Valentí, de Sant Jordi.

Que sant Jordi ens agafi confessats!