No estàs sol, a Alemanya

Dramàtic compàs d’espera. Així podem definir la situació en què es troba el president Puigdemont retingut a Alemanya. Els savis de torn s’han avesat ràpidament a especular sobre suposades errades de seguretat i càlculs imprudents del president i el seu equip des que va posar un peu a Finlàndia. I els abonats a les jugades mestres enarboren teories que apunten a una operació premeditada que permetrà a Alemanya mitjançar en el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. Jo tinc clar que Puigdemont no ha fet altra cosa que guiar-se per la voluntat d’internacionalitzar el conflicte tot i els riscos inherents. En aquest cas a Finlàndia, però com ho va fer en el seu dia a Dinamarca o Suïssa. Podria haver-se quedat tancat a Bèlgica però l’exili hauria perdut bona part del sentit. Perquè tant ell com la resta d’exiliats i exiliades tenen clar que més enllà de resguardar-se de la repressió, a l’exili són l’altaveu més potent contra la vulneració dels drets fonamentals de l’Estat espanyol. Ara, però, toca mantenir l’esperança que ni Puigdemont ni la resta seran entregats a un estat que practica la justícia ficció venjativa. Una espera durant la qual no falten mostres de suport a Alemanya mateix malgrat que això no pressuposi la decisió definitiva. Tot un vicepresident del Bundestag i també vicepresident del liberal Partit Democràtic Lliure, Wolfgang Kubicki, ha descartat que Puigdemont pugui ser extradit. O el portaveu de política europea del partit d’esquerres Die Linke, Andrej Hunko, que assegura que “és una vergonya que Puigdemont hagi estat detingut precisament a Alemanya”. Per no parlar de la declaració de Jakob Augstein, copropietari de la influent publicació Der Spiegel: “Alemanya no pot lliurar aquest home. El govern central espanyol vol resoldre un problema polític amb la policia i la justícia.” Solidaritat contra una injustícia que ha donat més fruits a Alemanya en dos dies que el de la majoria de personalitats mediàtiques i polítics d’esquerres de l’Estat espanyol en sis mesos des de l’1-O. Els de la ‘ceja’ han tancat els ulls. Per fer-s’ho mirar.