De set en set
L’adversari
La LBC és una ràdio britànica amb més de dos milions d’oients. Cada diumenge l’ex primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, hi té un programa (Salmond on Sunday) en què parla de l’actualitat i convida els oients a trucar-li per donar les seves opinions al respecte. També hi entrevista tres o quatre persones rellevants. Diumenge passat, més de la meitat del programa va ser dedicat a la retenció de Puigdemont, les redetencions de Romeva, Rull, Turull, Forcadell i Bassa, la fugida a l’exili de Marta Rovira i, sobretot, de l’empresonament continuat de Forn, Junqueras, Sànchez i Cuixart. Una de les persones entrevistades, precisament, va ser la companya d’aquest últim, Txell Bonet, que va explicar que Cuixart no era un polític sinó el president de l’associació cultural més gran d’Europa. També va descriure els viatges interminables dels familiars dels presos: 650 quilòmetres d’anada i 650 de tornada per parlar als presos darrere un vidre, un cop a la setmana. Al llarg de cinc mesos, la Txell i el seu fill han fet 30.000 quilòmetres. (El fill, per cert, aviat celebrarà el seu primer aniversari amb son pare a Soto del Real, en un vis-a-vis). Acabada l’entrevista, en Salmond va fer la primera pregunta als oients: “Creieu que la millor manera de tractar els vostres adversaris polítics és ficar-los a la presó?” Bona pregunta. A fi de comptes, és la pregunta del milió. Quina llàstima que el Sr. Rajoy no entén l’anglès –i menys, m’imagino, quan es parla amb un accent escocès.