Revenja i dissuasió

Dimarts passat es van complir 303 anys de l’execució del general Moragues a mans de la justícia borbònica mesos després del final de la guerra de Successió. Segur que n’han sentit la història, perquè no va ser una mort més. Va ser arrossegat viu per un cavall pels carrers de Barcelona; després, decapitat; finalment, esquarterat, i van posar el seu cap en una gàbia de ferro que van penjar a l’entrada de la ciutat, al Portal de Mar (ara Pla de Palau) durant dotze anys, amb una inscripció en llatí que deia: “Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia.” Se’n van revenjar, s’hi van acarnissar i el van fer servir per dissuadir una població apuntada per tots els canons de la Ciutadella. Eren altres temps, però tres segles després el gen és el mateix i els arguments i les intencions són calcats. Demà es compliran sis mesos del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Urnes i paperetes per decidir democràticament i la violència de la policia espanyola per impedir-ho i reprimir els que ho van intentar. Sis mesos després, els policies estan condecorats, cobren 500 euros més i tindran vacances pagades, mentre que en nom de la justícia es menteix impunement per incriminar el moviment independentista i es persegueix a discreció diputats, alcaldes, regidors, jutges, mestres, periodistes, bombers, empresaris, escriptors, escortes i acompanyants del president Puigdemont, líders socials, entitats culturals i polítiques, la cúpula dels Mossos, alts càrrecs de l’administració i el govern sencer. Un govern amb set consellers tancats a la presó sense judici, quatre més assetjats en el seu exili europeu i el president, Carles Puigdemont, convertit en peça de caça major, esperant a saber si l’Alemanya que va entregar Companys fa 78 anys perquè Franco l’afusellés, l’entregarà ara a ell perquè la justícia de Felipe VI, com la del seu rebesavi tres segles enrere, pugui tancar-lo a la seva gàbia de ferro per venjar tots els espanyols ferits pel referèndum, per escarnir el capitost de la rebel·lió i per dissuadir la població catalana de defensar la seva nació.