Una líder escapçada

En espera del que pugui afegir en la compareixença de dimecres a l’Assembla de Madrid, les explicacions que va improvisar Cristina Cifuentes sobre el tripijocs del màster no són creïbles. I les contradiccions amb el rector de la Universitat Rey Juan Carlos encara fan més evidents que el que hi ha de fosc darrere la polèmica titulació no és tant que hi hagi “foc amic” que la vulgui fer desaparèixer de la cursa successòria al capdavant del PP estatal –que també – sinó la manera gens neta en què es va dur a terme l’aprovat. La presidenta de la Comunitat de Madrid s’ha volgut treballar una imatge d’outsider, ha pretès allunyar-se de l’etiqueta de conservadors de l’equip de Rajoy. I, en una ciutat on conviu la dreta més rància i un centreesquerra orfe, Cifuentes ha volgut emular l’estratègia que tants èxits va atorgar a Ruiz-Gallardón, antic referent del PP madrileny que, al final del seu trajecte, va exhibir la seva veritable essència ultradretana. L’exministre tenia aspiracions presidencials, i ara ja ningú no es recorda d’ell. Cifuentes les tenia fa quatre dies, i ja se’n pot oblidar. I si es manté al capdavant de la Comunitat és perquè Cs no compleix res del que firma. Segons l’acord de govern, les mentides del màster haurien de ser causa de retirada del suport i si no ho fa ara és potser perquè, un any abans de les autonòmiques, prefereix tenir al davant una líder escapçada per intentar prendre-li el poder per la via de les urnes.