Govern de legionaris

Espanya està governada ara mateix per la ultradreta més tronada, franquista i nacionalcatòlica, com no s’havia vist des de feia temps. O potser sí que el PP sempre ha estat el mateix, no hi ha manera que pugui amagar els seus orígens en el règim anterior, però ara definitivament s’han tret la careta i han perdut tota la vergonya. Ja ni se n’amaguen i en fan una ostentació descarada mentre van dient al món que són més demòcrates que ningú.

Només així s’entén la presència a Màlaga, aquesta Setmana Santa, de quatre ministres del govern Rajoy –el sorneguer Méndez de Vigo, la ultracatòlica De Cospedal, el mancat d’escrúpols Catalá i l’“a por ellos!” Zoido– en la processó del Cristo de la Buena Muerte, aquella on desfila La Legión cantant allò de Soy un novio de la muerte. Però els quatre ministres que eren a Màlaga no solament van limitar-se a seguir la tronada processó, sinó que no van dubtar a entonar la cançoneta feixistoide sense problemes. Se la sabien tota, naturalment. Només faltaria! Qui no se sap aquest himne bel·licista i masclista de l’època colonial espanyola? De Cospedal, Méndez de Vigo, Catalá i Zoido, sí, del principi al final, la qual cosa vol dir que no és la primera vegada ni l’última que el canten, i també que no els desagrada de cap manera aquest cos militar de fortes reminiscències franquistes que la democràcia espanyola no ha sabut ni ha volgut reformar ni eliminar. Un cos fundat per José Millán Astray, íntim amic i col·laborador de Franco, que va lluitar al bàndol franquista en la Guerra Civil, que va cometre múltiples i conegudes atrocitats i que, en acabat, va anar a lluitar al costat de Hitler en la guerra mundial. En qualsevol democràcia avançada, la Legión faria anys que hauria desaparegut. A l’Espanya tronada i antiquada d’ara mateix encara és ben viva, l’aplaudeixen quan desfila amb la cabra i en disfressen de legionaris el nens petits. I encara volen que no ens en anem...