La irrenunciable voluntat de ser

El 3 d’abril ha fet 39 anys de les primeres eleccions municipals després de quatre dècades de dictadura franquista. Ara, quan hauríem de celebrar la primavera, amb els fruiters florits i la neu persistent al Pirineu, vivim els temps més foscos de Catalunya de la nostra història recent. Mirant la foto del govern legítim, avui empresonat o a l’exili, és inimaginable com s’ha pogut arribar fins aquí. Resulta que el món no avança com ens pensàvem, només cal repassar les darreres notícies internacionals: Rússia expulsa diplomàtics de 23 països en resposta a similars mesures d’aquests estats; Israel continua actuant a Palestina com si fossin els pinxos del Far West; s’incauta el vaixell de Proactiva Open Arms pel greu delicte d’ajudar els immigrants que literalment s’estan morint a la Mediterrània... Tot plegat deixa poc espai per a l’esperança. Un veterà lluitador em diu que no podem defallir en la irrenunciable voluntat de fer una societat millor, perquè és possible. Ho espero i ho desitjo, però quan l’Estat i la justícia espanyola acusen els líders catalans de rebel·lió i malversació, i els empresonen i encara tenen la indecència de negar que siguin presos polítics, em sento desolat. Malgrat el que ha passat des de l’1 d’octubre, la gent manté la calma, tot i que els Jordis fa mig any que són a la presó (bé, i ara ja comparen els CDR amb la kale borroka). La manipulació de la història que s’està fent des del poder polític i judicial amb la connivència de la majoria de mitjans de comunicació és d’una immoralitat i una perversitat mai vista, o potser sí. És una deriva imparable. I ja no es tracta que siguin antiprocés, el que pretenen és esborrar els independentistes del mapa, amb calúmnies com quan anomenen supremacistes els nacionalistes catalans que vinculen a la dreta excloent, quan només cal venir a Catalunya per conèixer que la base de la revolta és socialment d’esquerres, al marge de la ideologia que es pugui tenir, ja que la majoria dels partidaris del sobiranisme no tenen filiació política i sí molta capacitat d’aguantar.

Apunt a banda: Tabàrnia ha organitzat un acte de desgreuge a Boadella a Jafre. Quina culpa en tenen els veïns que l’impostat president a l’exili tingui una casa al seu poble? Faria riure, si no fos que fa plorar.